Cristina Maragall: "Prevenir l’Alzheimer és més important que curar-lo"

Malgrat que aquest any hem tingut molt bones notícies científiques [Europa ha aprovat recentment dos fàrmacs que alenteixen la progressió de l’Alzheimer després de diverses negatives prèvies], l’impacte de la malaltia està prenent tal abast que fa falta que donem un cop de mà a les famílies i associacions. L’Administració i la societat han d’entendre que és urgent tenir cura de les famílies i els cuidadors tant com dels malalts. Avui dia l’impacte és ja insostenible.

¿Per què?

Cada vegada el nombre de casos és més gran, ja que la població va envellint i augmenta l’esperança de vida. També hem millorat en el diagnòstic: hi ha més persones diagnosticades que mai.

I la societat ha canviat.

Sí. Antigament, en la família nuclear, hi havia dones que es quedaven a casa i que podien fer-se càrrec de les persones grans o malaltes. Ara, les dones en general estan treballant i tenen fills cada vegada a edats més elevades, cosa que fa que es creï una pinça. L’edat mitjana de les dones cuidadores són els 57 anys. La majoria tenen els seus fills i professions, cosa que fa que l’impacte sobre aquestes persones sigui cada vegada més gran i necessitin més ajuda, ja no només des del punt de vista dels recursos econòmics, sinó també ajuda psicològica i física per a elles mateixes, perquè moltes acaben tenint problemes de salut.

¿Com és rebre el diagnòstic d’una malaltia com aquesta?

Quan vam rebre el diagnòstic del meu pare, fa ja 18 anys, va ser com una galleda d’aigua freda, com deia la meva mare. No ens ho esperàvem. Quan es tracta d’un diagnòstic precoç, moltes vegades és una sorpresa. I, a més, no coneixíem res d’aquesta malaltia. Això els passa a la majoria de les famílies. Hi ha un desconeixement absolut del que això significa. Jo espero que, a mesura que anem obtenint més recursos per a les famílies, el suport sociosanitari incorpori més informació i també suport emocional per fer front a la malaltia.

¿Han canviat molt les coses aquests 18 anys?

Sí. Els mitjans de comunicació us interesseu pels avanços en el coneixement de la malaltia, cosa que significa que hem aconseguit fer més difusió. La societat en coneix millor l’impacte, se’n parla més: una cosa molt important per normalitzar la malaltia. També hi ha més informació. I, en l’àmbit científic, s’ha avançat bastant des d’aleshores. Però estem només en el principi. Per això hem de continuar pressionant, investigant i demanant recursos.

¿El camp de l’Alzheimer es troba en un punt d’inflexió?

Sí totalment. Estem molt esperançats. La malaltia es va descriure fa 120 anys i en aquell temps no s’ha aconseguit cap fàrmac que en canviés el curs. L’últim any s’han trobat un parell de fàrmacs que d’alguna manera canvien el curs de la malaltia. És un moment històric, molt significatiu, per a la investigació i per al tractament de la malaltia. Evidentment, no són els fàrmacs que voldríem, no són per a tothom, només per a alguns casos concrets i per a diagnòstics molt precoços. Però és una primera porta oberta.

¿Veurem un canvi aviat?

Dependrà dels fons que posem. La ciència és lenta. El més important és posar en pràctica tot el coneixement que ja tenim. Per dues raons: per prevenir al màxim i per implementar, en el sistema sanitari, la detecció primerenca i la disposició de tractaments, siguin farmacològics o no. Estem treballant per crear una unitat a l’Hospital del Mar. A partir d’ara, la investigació haurà d’anar de la mà de la pràctica clínica per avançar el més ràpid possible i poder traslladar tot el coneixement a la societat.

A més de nous fàrmacs, cada vegada hi ha més biomarcadors.

Sí, nosaltres treballem molt en aquest camp. N’hi ha de diversos tipus. Els del líquid cefalorraquidi són els que més s’utilitzaven fins ara, però la novetat és que ja tenim biomarcadors en sang que permeten diagnosticar d’una manera molt ràpida, molt econòmica i poc invasiva. Això és un avenç molt important.

¿Quin és el següent pas?

En aquest moment, és molt important que aquestes 100 molècules que són en estudi a tot el món es vagin confirmant com a útils per al tractament de la malaltia. Això és el que esperem. Amb més esforç, diners i inversió, abans acabarem trobant algun fàrmac positiu.

Notícies relacionades

El lecanemab, disponible en la sanitat privada d’Espanya a final d’any

Un test pioner creat a Catalunya permetrà predir l’Alzheimer

¿Som lluny de la cura?

Nosaltres parlem més de la prevenció que de la cura. Per a nosaltres és més important evitar que la majoria de la població acabi contraient la malaltia que no curar-la. Revertir un cervell que està danyat és molt complicat i, en canvi, prevenir és molt més senzill. Si trobéssim fàrmacs que retardin l’aparició de la malaltia... Aquest és realment el nostre objectiu: aconseguir que no hi hagi cap diagnòstic més d’Alzheimer.