Crítica de 'Bob Esponja: un héroe al rescate': dos amics i un destí

El tercer llarg de Bob Esponja és el primer sense la participació del pare de la criatura, Stephen Hillenburg, mort el 2018 a conseqüència de l’ELA. Els seus companys li dediquen una pel·lícula que no només celebra, sinó que sublima, el delirant imaginari creat per Hillenburg, a més d’elevar-se com un homenatge a l’amistat. És una autoconscient pel·lícula de col·legues, feta per col·legues, en tribut a un gran col·lega.

La dirigeix i escriu el veterà de la sèrie Tim Hill, nebot de George Roy Hill, director de ‘Dos hombres y un destino’. Aquí són una esponja i una estrella de mar, en Bob i en Patricio, que emprenen un viatge junts a la recerca del segrestat cargol Gary. El seu guia espiritual és Keanu Reeves, o el cap de Keanu dins d’una planta rodadora del desert. El més normal en aquest univers.

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

Com les altres pel·lícules de la saga, ‘Bob Esponja: un héroe al rescate’ pot portar els personatges animats al món (més o menys) real. L’animació 3D domina tot el relat, una cosa que pot xocar al principi, però acaba sent un altre atractiu: la cura posada en els models tridimensionals, en les seves textures i il·luminació, recorda l’exitós cas de ‘Carlitos y Snoopy: la película de Peanuts’.

De la promesa pel·lícula d’orígens, poc en queda, però el que queda és deliciós: se’ns obren les portes del Camp Coral (futur escenari d’una nova sèrie preqüela), on en Bob va conèixer els seus amics submarins i ja mai va voler tornar a separar-se’n.