CANDIDATA D'ESPANYA ALS PREMIS

'La trinchera infinita' als Oscars: pros i contres

La pel·lícula sobre els homes talp de la guerra civil representarà Espanya en la pròxima edició dels premis

la trinchera / periodico

1
Es llegeix en minuts
Beatriz Martínez
Beatriz Martínez

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

‘La trinchera infinita’ serà la pel·lícula que representarà Espanya en la pròxima edició dels premis Oscar. És la segona vegada per al tàndem Jon Garaño i José Mari Goenaga (en aquesta ocasió convertit en trio, amb la incorporació d’Aitor Arregi en la direcció), que ja van viatjar a Hollywood amb ‘Loreak’ el 2015, la primera pel·lícula parlada en eusquera escollida pel nostre país.

A continuació, pros i contres de la seva elecció:

A favor

Notícies relacionades

Tracta la guerra civil des d’un punt de vista diferent, el dels ‘talps’ que van haver d’ocultar-se del règim franquista. En aquest cas, la història de l’Higinio (Antonio de la Torre) abasta més de trenta anys, una dada que segurament sorprenderà els espectadors estrangers. A més de la seva bona factura, les excel·lents interpretacions del duo protagonista, resulta d’allò més completa, ja que conjuga un marc historicopolític amb un relat domèstic al voltant de la relació d’una parella que ha d’acostumar-se a una vida conjugal marcada per l’enclaustrament i la por.  Als Estats Units la plataforma de ‘streaming’ Netflix serà l’encarregada de distribuir-la, així que les seves possibilitats poden augmentar a l’arribar a un nombre més alt d’espectadors i comptar amb una maquinària publicitària més potent. 

En contra

En els últims temps les pel·lícules nominades en la categoria de millor pel·lícula internacional corresponen a autors consagrats dins del circuit de cine d’autor. El trio basc format per Jon Garaño, José Mari Goenaga i Aitor Arregi encara no té una projecció mundial de prestigi (per entendre’ns, no són Almodóvar ni Amenábar) i les seves pel·lícules han funcionat de manera més local a Espanya, i ni tan sols massa a la taquilla. Llarga durada, estil sec i moltes derives narratives que provoquen que el to no sigui homogeni, cosa que pot descol·locar el públic forà, que probablement també es perdrà amb les especificitats històriques de la pel·lícula.