'El cerro de los dioses': pobra però digna

¿Què és la fama? Amb aquesta pregunta comença ‘El cerro de los dioses’, l’‘opera prima’ de Daniel M. Caneiro, una petitíssima producció que se les enginya amb el mínim per treure partit a un grapat d’idees amb bastanta solvència, malgrat que el seu aspecte no deixi de ser tan cutre com un vídeo domèstic. 

Notícies relacionades

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El retorn digital de ‘Sálvame’

El director recorre a l’útil gènere del ‘found footage’, ideal per tapar les carències de diners, i compon una entretinguda aventura de misteri en la qual un grup de documentalistes investiga la relació entre una festivitat denominada ‘La siega’, a la localitat de Fuentelsaz, i l’èxit de ‘celebrities’ que ens porten des d’Isabel Coixet a José Corbacho, passant per Raúl Arévalo. Tots es presten a participar en aquesta simpàtica gamberrada en què Itziar Castro exercirà gairebé com a mestra de cerimònies i en la qual hi ha lloc per a la metaficció irònica. 

Pel camí trobem ‘youtubers’, rituals satànics, alcaldes milhomes, monstres ancestrals, cassets vells, vídeos porno, desaparicions i interrogatoris de policia. El millor, que mai es pren seriosament a si mateixa, i que aconsegueix prou distància com perquè l’humor i la sàtira acabin apoderant-se de la funció.