Un model diferent per a les sales de cine

El sector de l’exhibició es troba en l’epicentre d’una tempesta que aparentment tardarà a escampar-se i els efectes de la qual podrien ser devastadors. La pedra angular de l’entreteniment col·lectiu i palanca econòmica de la indústria cinematogràfica s’ha vist afectada per l’acció combinada de les quatre grans conseqüències de la pandèmia mundial: les restriccions que ha imposat el distanciament social per evitar nous contagis, el tall de subministrament de grans estrenes, el creixent interès per impulsar les estrenes en vídeo sota demanda i el canvi d’hàbits del consumidor, les forçoses pràctiques digitals del qual (algunes acabades d’adquirir) podrien no tenir retorn.

Aquesta última és, potser, la peça que sol estar absent en tots els debats. Planeja la certesa que, una vegada que hi hagi vacuna, l’afluència d’espectadors arribarà als nivells prepandèmia. I que el repte és resistir amb la persiana oberta. La digitalització de gran part de les activitats que realitzàvem fora de les llars i de forma ‘social’ abans del confinament i les mesures sanitàries i de distanciament adoptades en la progressiva reobertura dels recintes no estan, precisament, incentivant la tornada a la situació anterior en benefici de les rutines acabades d’adquirir. La seguretat als recintes accentua la cautela, i la cautela no incentiva el consum.

Les companyies han comprès que el negoci digital ja no pot concebre’s com a una cosa complementària: necessita convertir-se en l’epicentre estratègic amb un horitzó ple d’incertesa. Aquesta necessitat ha forçat les ‘majors’ a incorporar canvis en la comercialització clàssica dels seus productes. Disney i Universal han sigut les primeres. I probablement no tardaran a sumar-s’hi d’altres. El full de ruta sembla clar: ajornar les grans apostes a l’espera de com evolucioni la situació i, en paral·lel, reforçar l’estratègia digital.

La realitat és que gran part dels circuits d’exhibició estan patint les conseqüències d’un sistema que ells mateixos han contribuït a consolidar, la crisi del qual ha accelerat la pandèmia. La bretxa en la finestra d’explotació és una realitat i els períodes d’exclusivitat, que asseguraven un baló d’oxigen a les sales, comencen a esfondrar-se. Tots els agents implicats s’estan veient abocats a transitar cap a un nou model que, de moment, no anticipa un transvasament automàtic de beneficis.

La nova realitat

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

És cert que les estrenes ‘online’ no estan generant el que s’hauria recaptat a les sales. Però ja que els cines estan tancats o amb limitacions d’aforament i oferta escassa, i que el digital gaudeix d’una salut extraordinària, no hi ha més remei que establir les bases del que serà la nova realitat a mitjà termini, sigui provisional o definitiva. No sabem quantes raneres tindrà aquesta pandèmia. I les sales no haurien de jugar-se el futur a l’espera, a la confiança en la voluntat de l’espectador, als ajuts públics o a un sistema que torni a dipositar la confiança a consolidar la seva dependència dels estudis.

Les sales necessiten més que mai crear un model diferent, financerament sostenible. Aquesta és una oportunitat extraordinària per donar-li espai a aquell cine que, durant anys, ha entrat amb calçador, engolit per campanyes de màrqueting massives. Amb l’aforament i l’oferta limitats, les sales no poden viure de l’espectador ocasional. Necessiten aprendre el mateix que ha après l’‘streaming’ en aquests anys, que fidelitzar és la clau, tant com conèixer els motius que porten el públic a abandonar la comoditat dels seus sofàs per viure l’experiència de veure una pel·lícula en companyia d’un grapat d’estranys.