ÒBIT

Mor Federico Correa, arquitecte clau de la Barcelona pop i olímpica

Mort als 96 anys, va participar en la restauració de l'Estadi Olímpic i va fer juntament amb Alfonso Milà els restaurants Flash-Flash i Il Giardinetto

jmdiaz5805484 barcelona 5 2 2007   sociedad   tribuna barcelona    benedet201019183923

jmdiaz5805484 barcelona 5 2 2007 sociedad tribuna barcelona benedet201019183923 / DANNY CAMINAL

1
Es llegeix en minuts

L’arquitecte català Federico Correa,un dels noms més associats al disseny de la Barcelona olímpica, sent un dels artífexs de la restauració de l’Estadi Lluís Companys, i arestaurants mítics de la ‘gauche divine’, com el Flaix-Flaix o Il Giardinetto, ha mort aquest dilluns als 96 anys a casa seva, al passeig de Gràcia barceloní. 

El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) ha lamentat en el seu compte de Twitter la mort de Correa, al qual ha definit com «un dels arquitectes més influents de l’arquitectura del segle XX» i «un gran mestre de diverses generacions d’arquitectes».

Nascut a Barcelona el 1924, Correa es va associar amb el seu amic Alfonso Milà (mort el 2009), amb qui va compartir pupitres als jesuïtes i amb qui també va entrar a l’estudi de José Antonio Coderch. Amb Milà va començar la seva trajectòria professional a Cadaqués, amb la Casa Villavecchia (1955). Com a tàndem en els anys 60 i 70 van emprendre obres d’interiorisme que es convertirien en referents de la ‘gauche divine’ barcelonina, com els restaurants Flaix-Flaix o Il Giardinetto, però també d’oficines de l’empresa Olivetti.    

Docent antifranquista

Com a professor va adquirir la categoria de llegenda a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) –d’ell va dir l’estudiós Juli Capella que era «implacable i impecable»–, des de 1959 fins a 1966 quan el van expulsar per antifranquista. Exerciria també la docència a l’Escola EINA de disseny, de la qual va ser cofundador. 

També de Correa i Milà és l’edifici de laTorre Atalaya de la Diagonal de Barcelona (premi FADd’arquitectura 1972) i el projecte de reforma de la plaça Reial (1981). I amb els arquitectes Carles Buxadé i Joan Margarit van fer l’ordenació de l’Anella Olímpica de Montjuïc de cara als Jocs Olímpics de 1992, per també fer-se càrrec de la remodelació de l’Estadi Olímpic Lluís Companys.

Notícies relacionades

Entre altres obres de Correa i Milà figuren el disseny de la nova seu de la Diputació de Barcelona,que implicava mantenir part de la modernista Can Serra, de Josep Puig i Cadafalch, o el Museu Episcopal de Vic (2002).

El 2008 va ser investit doctor ‘honoris causa’ per la Universitat Ramon Llull.