Sitges 2020: un present prometedor davant un futur incert

Quan desapareixen les presses, la inèrcia i una visió clara del futur apareixen els interrogants: ¿En quin punt som? ¿Com és el cine que tenim? ¿I el que ens espera? ¿En quin estat estan aquests gèneres que tant estimem? I centrant-nos només en qüestions artístiques sense entrar en com està afectant tot això a la producció, distribució i exhibició de pel·lícules, les respostes que ens ha donat Sitges en la seva edició més difícil no poden ser millors.

De les moltes coses que demostren el bon estat del terreny fantàstic i del terror, és important destacar-ne tres. Una és la varietat de propostes. Hi ha certa propensió a un cine al·legòric i es troba a faltar l’aposta dels cineastes pel terror pur sense coartades, però no es recorden gaires temporades tan alliberades de tendències genèriques, temàtiques o estilístiques. I això és boníssim perquè indica –i implica– una visió oberta dels dos gèneres i una recerca de noves maniobres d’acostament.

Notícies relacionades

El ressò de Pau Donés emociona

Cabaret i teatre eroticojurídic al TNC

Una altra evidència meravellosa és la consolidació d’un nou cine de terror dirigit per dones: personal, valent i, si bé cada vegada és més heterogeni, sovint lúcidament connectat amb la realitat.

I una tercera, la certesa que estem assistint en directe a l’evolució i confirmació de cineastes extraordinaris, entre ells Brandon Cronenberg, flamant guanyador de Sitges 2020 (la seva pel·lícula ‘Possessor uncut’ ha rebut els premis a millor pel·lícula i director), que apunten a convertir-se en els mestres del futur.