Conte visualment captivador
La película La torre de hielo
Lucile Hadzihalilovic és una de les cineastes més interessants del present, autora de prestigi en festivals que mereix més reconeixement. Les seves pel·lícules són plenes d’idees, la seva manera d’acostar-se als gèneres és imprevisible, s’atreveix amb els materials més delicats (els seus films són agosarats, ambigus, controvertits) i sempre posa en primer pla la imatge. Els seus treballs són visualment espectaculars, i interessantíssims perquè cada decisió formal i estètica està al servei d’una cosa més profunda. Estrenada a Filmin (després d’un breu pas per sales en el cicle Cine als cines), La torre de hielo és potser la seva obra més accessible, amb una narrativa una mica més convencional. Però és Lucille Hadzihalilovic en estat pur.
Inspirada en el conte La reina de les neus, gira entorn de la fascinació mútua entre una nena òrfena (Clara Pacinni) i una actriu turmentada (Marion Cotillard). La directora d’Evolution (2015) recorre a l’estètica del conte de fades (vista des d’un calidoscopi de la seva pròpia creació) i al metacine (no tant per plantejar una reflexió sobre el mitjà com sobre l’ambivalència de les imatges) per tornar a aprofundir en els seus temes clau. Reincideix en la seva reflexió sobre l’orfandat, la figura materna controvertida i la infància desemparada.
Notícies relacionades‘La torre de hielo’
Lucile Hadzihalilovic (Estrena: 20/2/26)
