'Binti': conflictes benèvols

El cine anomenat infantil pot ser més escapista o bé passar pel seu filtre amable temes de tota mena. A la producció belga ‘Binti’ es donen les circumstàncies precises per a la segona opció, la d’un drama suau entorn de diverses temàtiques i problemàtiques –la situació dels sensepapers, la diferència de classes, la fascinació per les xarxes socials – resolt de forma prou benèvola. 

Notícies relacionades

Carmen Machi, actriu: "És més fàcil corrompre’t quan al voltant tens gent en què et recolzes"

La fidelitat ja no es porta

És també la història sobre una relació infantil, la que mantenen la noia congolesa que dona títol al film, que viu il·legalment amb el seu pare a Bèlgica des de fa anys, i un nen que viu amb la seva mare separada i que no accepta el seu nou pretendent. Totes les peces van encaixant amb bastanta harmonia i un excés d’ingenuïtat, i malgrat un desenllaç curiós, perquè és feliç, però alhora es riu de les convencions del ‘happy end’ tradicional, la pel·lícula deixa cert regust amarg. 

A l’acabar, sabem que els problemes de convivència i comprensió segueixen allà, enquistats, tot i que la visió filtrada a través de l’extravertida Binti, obsessionada amb ser bloguera d’èxit, i l’introvertit Elías, solitari i desencisat malgrat la seva edat, sigui a estones la d’un conte urbà infantil.