'El dilema de las redes': el documental de Netflix que ha provocat la ira de Facebook

Després de la seva estrena a Netflix fa unes setmanes, el seu documental (amb parts dramatitzades) ‘El dilema de las redes’ s’ha convertit en un seriós fenomen viral. Tot i que el que explica, en realitat, no és nou, rarament s’havia presentat amb tanta potència i poder persuasiu, de vegades, també sensacionalisme, sobretot en les parts protagonitzades per una família de ficció controlada per tres marionetistes virtuals (un triplicat Vincent Kartheiser, el gran Pete Campbell de ‘Mad men’).

En la pel·lícula no es neguen els aspectes positius de les noves tecnologies (la seva capacitat per impulsar canvis socials o fer sentir menys soles persones que se senten discriminades), però s’insisteix, sobretot, en els efectes negatius sobre la societat del seu model de negoci:com Facebook, Instagram i altres plataformes han anat depurant els seus programes i algoritmes per mantenir-nos a tots enganxats a les pantalles, sense esforçar-se en excés pels efectes psicològics. És ben sabut, però aquí es recalca com a punt de partida: si no pagues per alguna cosa, tu ets el producte. La Big Tech ens controla a consciència per vendre les nostres dades a anunciants. Etcètera.

Gairebé tots en som conscients i acceptem el canvi, però ningú en surt indemne. Les xarxes exploten la nostra necessitat d’atenció i, sobretot, validació; quan no les trobem ens preguntem què hauríem de fer per aconseguir-les. En ‘El dilema de las redes’, les paraules més descoratjadores arriben a càrrec del psicòleg social Jonathan Haidt, que assenyala la correlació entre l’augment dels problemes mentals entre adolescents (sobretot noies preadolescents) i el creixement de l’ús de ‘smartphones’.

Visionaris penedits

La majoria de testimonis recollits pertanyen al sector de la tecnologia: antics executius de Facebook, Twitter, Google i altres companyies. Si hi ha un protagonista-ciceró, és Tristan Harris, antic dissenyador ètic de Google i cofundador del Centre per a la Tecnologia Humana, organització sense ànim de lucre que promou una relació més sana amb ‘apps’, mòbils i ‘gadgets’. Per Harris, l’amenaça existencial no és la tecnologia en si mateixa, sinó «la seva capacitat per treure el pitjor de la societat». A més de sacsejar la nostra percepció de nosaltres mateixos, les xarxes, recordem, han interferit en eleccions nacionals, han propagat la desinformació i han reforçat teories conspiradores.  

Notícies relacionades

¿Per què no s’atreveixen amb l’espardenya?

L’OBC estrenarà ‘Dream requiem’ de Wainwright

Harris no demana la seva prohibició, sinó més regulació i un reforçament de lleis que aconsegueixin que les companyies operin de manera ètica. Però molts usuaris ja han pres decisions dràstiques: no és inusual llegir missatges (en alguna xarxa, paradoxalment) sobre gent que va decidir deixar Facebook o Instagram cinc minuts després d’haver acabat la pel·lícula. O, com a mínim, treure les notificacions. Un primer pas.

Aquesta resposta ha posat nerviós el gegant Facebook, que només fa uns dies emetia un comunicat en què rebatia en diversos punts les afirmacions més nocives del documental. «En lloc d’oferir una visió matisada de la tecnologia, ofereix una visió distorsionada de com funcionen les plataformes per crear un cap de turc de problemes socials difícils i complexos», s’hi pot llegir. Sobre la interferència russa en les eleccions presidencials dels Estats Units del 2016, admeten «errors», però avisant que «ara tenim alguns dels equips i sistemes més sofisticats del món per prevenir atacs». El món vigila ara el possible rol de Facebook en els resultats del 3 de novembre.