JAZZ EN TEMPS DE PANDÈMIA

El Festival de Jazz de Barcelona fa un pas endavant

La cita musical desafia la incertesa i revela un cartell amb destacada presència femenina i Brad Mehldau com a gran reclam internacional

zentauroepp55302555 icult201007163856

zentauroepp55302555 icult201007163856

5
Es llegeix en minuts
Roger Roca

Més que els caps de cartell, més que la quantitat de concerts o els escenaris, la notícia és que el 52 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona tira endavant i en format presencial. En un any negre per a la música en directe i amb la majoria de grans esdeveniments cancel·lats, el festival fa un pas al davant: 60 activitats presencials més algunes ‘online’, vuit seus, aforaments reduïts i un cartell amb molta presència local que és fill de les circumstàncies. «Ho hem programat com ho fèiem fa 25 o 30 anys», va dir aquest dimecres en roda de premsa Tito Ramoneda, president de The Project, recordant els seus inicis al capdavant del certamen. «Arribava el setembre, les gires encara no estaven tancades, presentàvem el festival 15 dies abans d’arrencar...».

El festival, amb un pressupost un 40% més baix que l’any passat i que manté el recolzament d’institucions i patrocinadors, aspira a vendre 30.000 entrades i quadrar números. La direcció confia en la viabilitat però assegura que la decisió de celebrar aquest any el festival «no ha sigut econòmica, sinó per mantenir viva la flama un any més». La reducció de pressupost afecta totes les parts implicades, però Joan Anton Cararach, director artístic, va assegurar que són els grans noms els que han reduït els seus caixets i es mantenen els dels artistes locals.

Tardor de jazz i resistència

Primer el tancament i després la incertesa van obligar els festivals de mida mitjana i petita a ressituar-se. Resultat: el jazz es concentra a la tardor. L’alarma de l’11 de març va agafar al 39è Festival de Jazz de Terrassa en la seva jornada inaugural. El van suspendre i aquell mateix dia es van conjurar per tornar abans que acabés el 2020. I ho van aconseguir: el festival arrenca avui i durarà tot el mes d’octubre. «Ha sigut un acte de força, aquest és un festival militant», diu Susanna Carmona, coordinadora del Club de Jazz d’Amics de les Arts. L’edició es redueix de 60 actes previstos a 35 i es queda pràcticament sense artistes internacionals. Conserven el veterà Ray Lema (24 d’octubre), primera figura de la world music, i hi han incorporat el pianista israelià Yonathan Avishai (10 d’octubre). «Quan vam veure la situació vam apostar per noms importants d’aquí». Això inclou l’estrena del projecte ‘Trance’ de Jorge Pardo (16 d’octubre), Frank Zappa vist per Periquito Sambeat (29 d’octubre) o la versió big band del projecte local Smack Dab (17 d’octubre).

El pianista nord-americà Brad Mehldau, que presentarà en solitari al Palau de la Música (4 de novembre) i rebrà la medalla d’Or del festival, és l’estrella jazzística més gran d’aquesta edició. Una presència que cotitza encara més en un any en què els músics nord-americans no venen de gira a Europa. «S’han suspès moltes gires. La majoria d’ells no poden viatjar perquè no hi ha on tocar», va explicar Cararach. El festival engega el 24 d’octubre al Liceu amb la soprano francesa Natalie Dessay al Palau de la Música cantant peces del compositor Michel Legrand. És una de les diverses dones en posicions destacades. «No és una qüestió de quotes sinó de qualitat. Si el 1965 era molt difícil trobar-les com a cap de cartell, ara ho són més que mai», va assegurar Cararach.

Presentació de disc

Sílvia Pérez Cruz i Javier Colina.

És el cas de Sílvia Pérez Cruz, protagonista del Retrat d’Artista d’aquesta edició, que ofereix quatre concerts diferents. Presenta el disc ‘Farsa en solitari’ (Palau de la Música, 11 de novembre) i amb banda (Liceu, 11 de desembre), recupera el seu duo amb el contrabaixista Javier Colina (BARTS, 29 d’octubre) i estrena Abril 2020 (BARTS, 24 de novembre), un encàrrec del festival que l’aparella amb joves músics de l’escena catalana del jazz.

Notícies relacionades

També tornen la cantant alemanya Ute Lemper, que reviurà la figura de Marlene Dietrich (Palau de la Música, 6 de novembre), i Andrea Motis, en el que serà el seu primer concert després de ser mare (Palau de la Música, 28 de gener). El pianista Marco Mezquida, una altra figura del jazz local en ascensió, presentarà tres projectes en una mateixa nit (BARTS, 6 de novembre). I els degans del jazz català, La Locomotora Negra, que compleixen 50 anys, tancaran el festival amb el que serà el seu comiat dels escenaris (Palau de la Música, 29 de gener).

El Conservatori del Liceu continua sent l’escenari de ‘masterclasses’ i concerts per a ‘connoisseurs’, com els del guitarrista d’Herbie Hancock, Lionel Loueke (3 de novembre), la llegenda del saxo David Murray (17 de novembre) o Michael League, líder de Snarky Puppy (2 de novembre). El cicle flamenc De Cajón! compta amb figures de pes com Miguel Poveda (2 de desembre) i Tomatito (20 de novembre), i s’hi afegeixen dos escenaris de proximitat: el Milano Jazz Club, un dels pocs clubs de jazz del país que no ha tancat durant la pandèmia, i el Palau Robert, que acollirà concerts gratuïts d’artistes locals sota l’etiqueta Músiques de la DO.

Altres cites tardorals

El 22 Alhambra Vic Jazz Festival, previst originalment per al juny, se celebra finalment del 16 al 18 d’octubre en una edició reduïda i 100% local. La trobada de l’improvisador Liba Villavechia amb el grup Hung Mung, el projecte de jazz flamenc Los Aurora o Raynald Colom són alguns dels reclams d’un festival heterodox per naturalesa que es trasllada, per obligació, de la Jazz Cava a una carpa davant l’Atlàntida de Vic. En aquestes mateixes dates, una masia de Santa Maria de Palautordera, a la falda del Montseny, reuneix alguns dels millors improvisadors del país en un cicle organitzat per la percussionista Núria Andorrà: Agustí Fernández, Marcel·lí Bayer o Celeste Alías fan concerts i tallers. I a Igualada també resisteixen: el modest però combatiu Estival, suspès al juny, reneix del 9 al 24 d’octubre amb quatre propostes, entre les quals un solo del saxo Bill McHenry i l’aposta pel jove compositor Alex Cassanyes, premiat internacionalment. El jazz resisteix, però ¿fins quan?