Les 10 millors cançons de Jimi Hendrix

D’obra curta publicada en vida, la discografia de Jimi Hendrix és generosa en moments estel·lars, melodies boniques i ritmes accelerats, demolicions sonores, solos de vertigen i prodigis de blues. A continuació, 10 moments que poden definir-lo.

‘Get that feeling’ (1965)

Una diabòlica peça de rhythm’n’blues de 10 minuts de durada que pertany a les gravacions que el cantant de l’escena de Harlem Curtis Knight va fer amb Hendrix com a guitarrista. No se sap qui és més ràpid, si Knight cantant o Hendrix digitant les sis cordes.

‘Hey Joe’ (1966)

El seu talent per versionar temes aliens és innegable. Aquesta lectura d’una cançó acreditada a Billy Roberts, sobre un home del sud que escapa a Mèxic després d’haver assassinat la seva dona, és tan bonica i personal que supera el mateix original. Single de debut de l’Experience.

‘Foxy Lady’ (1967)

El primer gran ‘riff’ de guitarra de Hendrix i el primer dels molts solos aguts que vindrien. Un tema definitiu també per la manera en què Hendrix el canta, la manera tan eròtica de pronunciar les paraules ‘foxy’ i ‘lady’. Inclòs en el primer disc de l’Experience.

‘Purple haze’ (1967)

L’acollida dels singles de Hendrix és incontestable. ‘Purple haze’ va ser el primer a tenir èxit, més en el mercat britànic que en el nord-americà. És el més semblant a un himne hendrixià (¡en té tants!) i és entre les 20 millors cançons de la història segons ‘Rolling Stone’.

‘Wild thing’ (1967)

La versió de The Troggs, amb les seves flautes dolces, és gairebé un joc de nens comparat amb l’autèntica demolició d’aquesta cançó de Chip Taylor efectuada per Hendrix. En directe la interpretava tirat al terra, tocant la guitarra amb la boca i fent literalment l’amor amb ella. Moment àlgid del documental ‘Monterey pop’, en el qual acaba cremant la guitarra.

‘Little wing’ (1967)

Un recés de pau en el psicodèlic ‘Axis: bold as love’, segon àlbum amb l’Experience, i una de les composicions més delicades de Hendrix. De suau cadència, curta durada, veu molt sensual, minimalista ús del xilòfon i un breu solo final reduït a un espasme de melòdica bellesa.

‘Voodoo chile’ (1968)

La més pura elegia del ‘wah wah’, autèntica ‘jam session’ gravada per l’Experience per a ‘Electric Ladyland’, amb la contribució de Jack Casady al baix i Steve Wimwood a l’orgue. Inspirada en Muddy Waters i lligada als Black Panthers, donaria peu a ‘Voodoo child (Slight return)’.

‘All along the watchtower’ (1968)

Superar l’original de Bob Dylan és una tasca titànica, i si Hendrix no ho va aconseguir amb aquesta versió, a prop va ser de fer-ho. La seva admiració per Dylan fa que la interpreti de manera reverencial, però aportant nous matisos. Wim Wenders va realitzar un curt construït al voltant de les dues versions, ‘Alabama (2000 light years)’.

‘The star spangled bàner’ (1969)

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

Pell de gallina, i no fa falta ser nord-americà ni estimar la bandera de les barres i estrelles. L’himne nacional nord-americà interpretat per Hendrix en solitari, amb tants efectes i dissonàncies com respecte, a primera hora del matí de l’últim dia del festival de Woodstock.

‘Machine gun’ (1970)

Pertany a un dels discos en directe més aclaparadors de la història del rock, ‘Band of gypsys’, que recull part dels quatre concerts que Hendrix, el fogós bateria Buddy Miles i el baixista Billy Cox van fer les tardes nits del 31 de desembre del 1969 i l’1 de gener del 1970. Hendrix evoca amb la seva guitarra el so de les metralletes al Vietnam, en plena epifania nadalenca.