La sala Rocksound, temple de la música de guitarres, serà enderrocada

El final de la sala Rocksound era la crònica d’una mort anunciada. Des del seu mateix naixement. Quan el 2008 Antonio Celeiro va llogar el local el 116 del carrer Almogàvers, els edificis del costat i del darrere ja estaven enderrocats. Els plans urbanístics de la zona jugaven en contra seu i a l’ajuntament li van advertir que el seu local podria haver de tancar en uns tres anys. Al final, Rocksound ha viscut amb la soga al coll més d’una dècada; gairebé 13 anys en què el circuit de músiques d’arrel americana i, en general, qualsevol banda de guitarres potents sabia que tenia allà un escenari on presentar-se.

Els britànics Godfathers, els nord-americans Supersuckers, els australians Hard-Ons, cantautors com Tift Merritt, bandes de rock del sud, de rockabilly i de totes les gammes del metal sabien que aquesta sala estava disponible els set dies de la setmana. Per això podies veure allà un concert del rocker tex-mex Joe King Carrasco un dilluns a la nit. Com tants altres locals de música en viu, Rocksound era un servei públic. El seu escenari, així com la barra i el rètol de l’entrada, tots de fusta, els va tallar i va col·locar el mateix Celeiro, fuster d’ofici i rocker de cor. Tanta fusta dotava el local d’un caràcter únic. Entraves i et senties transportat a un bar de carretera secundària de Wisconsin. Potser per això, les bandes ianquis se sentien com a casa.

«El tancament de la sala no suposa la meva ruïna», reconeix Celeiro, que mai s’hi va guanyar la vida, sinó amb la seva altra feina en una empresa de roba. «Però és una putada per a la ciutat, perquè hi ha tot un circuit de bandes americanes que ja no passaran per Barcelona», assegura. Ho diu amb coneixement de causa. Ell també és promotor de concerts i, rere el tancament de la sala Monasterio a causa de la reordenació de la zona del Port Olímpic que comporta el tancament dels locals d’oci nocturn, amb prou feines queden sales petites on colpejar la bateria com si t’anés la vida en això i pujar els amplificadors de les guitarres al màxim sense por de molestar el veïnat. Llogar una sala per tocar és una despesa que determinades bandes no saben si podran recuperar i les dissuadirà de tocar a Barcelona. Així de dèbil i precari és el nostre circuit musical.

Tot i que el Poblenou segueix acollint sales de concerts com Razzmatazz, Bóveda, Vol, el bar Ceferino i l’acabada d’estrenar Wolf, els plans urbanístics del 22@ són un malson omnipresent que es remunta al 2002, amb el tancament del Garatge Club, i l’última pèrdua del qual havia sigut l’Hijauh USB. Els martells hidràulics i les excavadores han tornat a apostar-se davant el rètol de fusta de Rocksound. Comença la fase de construcció dels edificis i aquest antre rocker, l’últim edifici dret, és un destorb. La data de demolició és el 10 d’octubre, però abans encara celebrarà una edició de comiat del cicle Rootsound, un programa de grups nacionals de músiques d’arrel americana, i el 4 d’octubre tancarà amb un concert de Los Mambo Jambo.