El xilè Raúl Zurita, Premi Reina Sofia de poesia iberoamericana

El xilè Raúl Zurita Canessa ha sigut guardonat amb el XXIX Premi Reina Sofia de poesia iberoamericana, el reconeixement més important de poesia en espanyol i portuguès, segons la decisió del jurat feta pública aquest dimarts, que ha destacat el seu exemple poètic de «sobreposar-se al dolor».

La presidenta de Patrimoni Nacional d’Espanya, María de los Llanos Castellanos, ha donat a conèixer la sentència del premi dotat amb 42.100 euros que concedeixen aquesta institució i la Universitat de Salamanca, després de la reunió telemàtica que ha mantingut el jurat. El jurat ha valorat «el conjunt de l’obra poètica d’una de les figures més representatives de la poesia a un costat i l’altre de l’Atlàntic».

Castellanos ha destacat els seus versos compromesos «amb la vida, amb la llibertat i amb la naturalesa»: «Tant de bo en aquests temps ens sobrevoli aquells versos que va escriure al cel de Manhattan i a Atacama: ‘ni pena ni miedo’».

El premi, que l’any passat va obtenir Joan Margarit, té com a objecte reconèixer el conjunt de l’obra d’un autor viu que, pel seu valor literari, constitueixi una aportació rellevant al patrimoni cultural comú d’Iberoamèrica i Espanya.

Segons ha assenyalat el director de l’Institut Cervantes i també poeta, Luis García Montero, el guardonat és un referent de la poesia iberoamericana des del seu primer llibre, «Purgatorio» i el seu llenguatge «lliure, eixelebrat i ajustat».

L’obra de Zurita, ha dit García Montero, és «emblema de la gran tradició de poesia xilena» i amb ella ha demostrat com es pot fer front a la por «amb la dignitat de la paraula poètica».

Com un mar obert davant les roques és com ha descrit el director de l’Institut Cervantes la poesia del xilè, amb una obra que «uneix tota la comunitat iberoamericana». Manuel Ambrosio, professor a la Universitat de Salamanca, ha ressaltat la veritat poètica dels versos del guardonat, que «apel·len al més profund» de les persones.

Raúl Zurita Canessa (Santiago de Xile, 1950), va estudiar Enginyeria civil a la Universitat Técnica Federico Santa María de Valparaíso, amb una beca, i va prendre part en les mobilitzacions universitàries de finals dels 60 i en una vaga de fam.

El 1968 va escriure a les Joventuts Comunistes: la poesia s’havia transformat en el centre del seu interès. Aquell any va escriure «El sermón de la montaña», un extens poema publicat el 1970 que es va veure com un text premonitori del que seria la tràgica història de Xile sota la dictadura de Pinochet en el qual es troben presents els grans lineaments que recorreran la seva futura obra.

El maig de 1973 va escriure la sèrie de poemes «El amor de Dios», que, juntament amb «Áreas Verdes» i els poemes antologitzats, formaven part de «Purgatorio», publicat 6 anys després.

L’11 de setembre, dia del cop militar xilè, va ser detingut a l’arribar a la Universitat i posteriorment torturat. Va ser alliberat a principis d’octubre.

El 1975 va concebre un poema escrit al cel, un altre al desert i els noms d’una trilogia: «Purgatorio», «Anteparaíso» i «La Vida Nueva», que va concloure 19 anys més tard. L’any següent va escriure «El desierto de Atacama» mentre sobrevivia en una pobresa extrema.

El 1980 va començar a escriure «Las Utopías», la primera sèrie del llibre «Anteparaíso», i el 1982 va donar a a llum els 15 versos del poema «La Vida Nueva» sobre el cel de Nova York mitjançant cinc avions que l’anaven traçant amb lletres de fum.

Més tard, va obtenir la beca Guggenheim i va emprendre una sèrie de lectures en prestigioses universitats dels Estats Units a més de participar activament en la lluita democràtica contra la dictadura llegint la seva poesia en múltiples actes al llarg de Xile.

El 1985, l’Editorial Universitària va publicar «Canto a su amor desaparecido», poema que parla dels detinguts desapareguts que causa un fort impacte i que va llegir per tot Xile en totes les manifestacions de la resistència. Un vers d’aquest poema encapçala el Memorial de Detinguts Desapareguts i Afusellats del Cementiri General de Santiago. Quan Patricio Aylwin va ser elegit president de Xile, Zurita va ser nomenat agregat cultural a Itàlia, on va viure fins a 1995.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Després de tornar a Xile va publicar el relat autobiogràfic «El día más blanco» i les seves poesies es van traduir a molts idiomes. El Premi Reina Sofia, a més de la dotació econòmica, inclou l’edició d’un poemari antològic del guardonat i unes jornades acadèmiques sobre el poeta premiat.

A més de Joan Margarit, que també va obtenir l’últim Premi Cervantes, han sigut guardonats amb el Reina Sofia de poesia en els últims anys la poeta Ida Vitale, Premi Cervantes 2018, María Victoria Atencia, Antonio Colinas, Claribel Alegría i Rafael Cadenas.