'A land imagined': retrat del Singapur de l'emigració a l'estil Lynch

A ‘A land imagined’, estrenada aquest divendres a les sales, el debutant barreja el cine negre, la reflexió social sobre els immigrants al seu país i, potser el més sorprenent, l’atmosfera onírica a l’estil David Lynch. Tampoc falten els neons i la decadència nocturna d’una zona marginal hereva de la nova onada hongkonguesa. Un còctel tan estrany com absorbent que ens endinsa en una realitat sòrdida i opressiva dominada per les màfies i la corrupció. 

«Un dels grans reptes a què s’enfronta Singapur és el flux d’immigrants i de quina manera es pot estructurar la societat al seu voltant», explica Siew Hua Yeo. «És un problema que ha generat abusos, desigualtats i explotació. I per descomptat, marginació social. Però ningú vol parlar d’aquestes misèries que s’intenten tapar». 

La pel·lícula narra la desaparició d’un treballador il·legal a una zona perifèrica, on s’intenta recuperar-li terreny al mar (amb sorra procedent de diversos països, una metàfora sobre l’absència d’identitat). Un inspector amb insomni serà l’encarregat de resoldre el cas. 

Notícies relacionades

Elegia coral de les situacions quotidianes

L’exclusiva de Paulina que Colate no va consentir

El director utilitza una manera molt original d’explicar aquesta història i de connectar aquests dos personatges: com si un somiés amb l’altre. «Pertanyen a esferes molt diferents, però tots dos entren en una espècie de somni col·lectiu, cosa que ens condueix a un estat de perpètua al·lucinació. Ni tan sols ells diferenciaran la realitat de la fantasia que genera el seu subconscient, però estan units per la necessitat de descobrir la veritat». 

El realitzador va passar dos anys investigant, introduint-se en les comunitats d’immigrants. Necessitava saber en quines condicions vivien, quines eren les seves aspiracions, els seus handicaps més importants dins d’una terra estranya, en què sistemàticament eren exclosos i estafats. «Va ser una experiència molt dura d’aprenentatge, vaig fer bons amics, volia contar la seva realitat i, a partir d’aquell punt, crear una obra de caràcter experimental».