'A land imagined': retrat del Singapur de l'emigració a l'estil Lynch
L'acabada d'estrenar pel·lícula de Siew Hua Yeo, guanyadora a Locarno, és una faula sobre el país de sud-est asiàtic
![zentauroepp54796313 icult a land imagined 200906132454 zentauroepp54796313 icult a land imagined 200906132454](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/2ad4fa9f-294c-401d-946b-907cfec1cd6d_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg)
zentauroepp54796313 icult a land imagined 200906132454
Amb tan sols 33 anys, Siew Hua Yeo va guanyar amb la seva opera prima ‘A land imagined’ el Lleopard d’Or al Festival de Locarno, i s’ha convertit en una de les joves promeses de la cinematografia més emergent del sud-est asiàtic, la de Singapur.
A ‘A land imagined’, estrenada aquest divendres a les sales, el debutant barreja el cine negre, la reflexió social sobre els immigrants al seu país i, potser el més sorprenent, l’atmosfera onírica a l’estil David Lynch. Tampoc falten els neons i la decadència nocturna d’una zona marginal hereva de la nova onada hongkonguesa. Un còctel tan estrany com absorbent que ens endinsa en una realitat sòrdida i opressiva dominada per les màfies i la corrupció.
«Un dels grans reptes a què s’enfronta Singapur és el flux d’immigrants i de quina manera es pot estructurar la societat al seu voltant», explica Siew Hua Yeo. «És un problema que ha generat abusos, desigualtats i explotació. I per descomptat, marginació social. Però ningú vol parlar d’aquestes misèries que s’intenten tapar».
La pel·lícula narra la desaparició d’un treballador il·legal a una zona perifèrica, on s’intenta recuperar-li terreny al mar (amb sorra procedent de diversos països, una metàfora sobre l’absència d’identitat). Un inspector amb insomni serà l’encarregat de resoldre el cas.
El director utilitza una manera molt original d’explicar aquesta història i de connectar aquests dos personatges: com si un somiés amb l’altre. «Pertanyen a esferes molt diferents, però tots dos entren en una espècie de somni col·lectiu, cosa que ens condueix a un estat de perpètua al·lucinació. Ni tan sols ells diferenciaran la realitat de la fantasia que genera el seu subconscient, però estan units per la necessitat de descobrir la veritat».
El realitzador va passar dos anys investigant, introduint-se en les comunitats d’immigrants. Necessitava saber en quines condicions vivien, quines eren les seves aspiracions, els seus handicaps més importants dins d’una terra estranya, en què sistemàticament eren exclosos i estafats. «Va ser una experiència molt dura d’aprenentatge, vaig fer bons amics, volia contar la seva realitat i, a partir d’aquell punt, crear una obra de caràcter experimental».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Jocs Olímpics 2024 París oculta la foscor i exhibeix el seu decorat en els Jocs
- Handbol Les ‘Guerreres’ no compareixen i cauen amb estrèpit en el debut
- Tennis Moyá fa saltar les alarmes sobre la presència de Nadal a París
- Sèrie aclamada Com enamorar sense cursileries
- QUATRE HOSPITALITZATS Un brot de salmonel·losi en un bar deixa almenys 22 afectats
- Eleccions decisives Els comicis a Veneçuela desencadenen l’expectació mundial
- En clau europea Cordó parcial als ultres
- Pròxim Orient Hamàs demana venjar un dels seus líders mort en una presó israeliana
- Les polítiques de la Unió Europea Brussel·les empeny a acabar amb l’addicció a les xarxes socials tòxiques
- Les polítiques de la Unió Europea Espanya insta les tecnològiques a actuar contra els patrons addictius