22 set 2020

Anar al contingut

L'ALARMANT PERSPECTIVA DE L'ACTIVITAT MUSICAL EN DIRECTE

La música en directe, a l'uvi

Promotors, mànagers i sales demanen que es reconeguin els concerts com espais segurs, així com un pla econòmic de xoc per «sobreviure» mentre no es neutralitzi la Covid-19

Un tancament de locals a Barcelona, ja que les llicències no són permutables, podria desencadenar una «devastació de la música en directe», alerta Lluís Torrents, president de l'ASACC

Jordi Bianciotto

La música en directe, a l'uvi

ELISENDA PONS

A poc a poc, la paraula maleïda de l’últim semestre, ‘incertesa’, està donant pas a la seva antítesi. Cada dia hi ha més certeses en el món de la música en directe. «Certeses negatives», rebla Albert Salmerón, president de l’Associació de Promotors Musicals (APM), davant la visió d’una tardor endimoniada, amb sales tancades, aforaments inviables o incerts per als escenaris que puguin tirar endavant, gires a la baixa i butxaques retallades. Un quadro calamitós davant el qual es demana a l’Administració decisions ràpides i fermes: diàleg exprés amb el sector, protecció i desenvolupament de la ‘cultura segura’ i un pla estratègic de xoc com a mesures indispensables per esquivar el daltabaix.

Venim d’un estiu que va començar amb auguris tímidament il·lusionants (festivals que van encunyar ràpides edicions ‘mini’ per mantenir en marxa els engranatges) i que acaba amb intempestius rebrots vírics i onades de suspensions en nom de l’alarma social.  ¿I ara? La tardor és un foli ple de guixades, i l’hivern, un fantasma. «No podem veure més enllà de terminis molt curts, i ens passem el dia programant i desprogramant, i ajornant així la possibilitat d’obtenir ingressos», explica Salmerón, que dirigeix la promotora Produccions Animades. Vist el panorama, les gires internacionals tendeixen ara a desplaçar-se a la tardor del 2021.

La sala Sidecar segueix tancada des del començament de la pandèmia / FERRAN SENDRA

Aixecar vetos

Els promotors creuen que la música en directe, en què no s’han registrat per ara episodis de contagi, s’ha guanyat el dret a seguir el seu camí sense veure’s estigmatitzada, ampliant l’ocupació dels recintes i aixecant el veto a les sales. Per a Tito Ramoneda, president de The Project, «s’hauria d’anar a buscar els aforaments al 100%: amb mascareta i totes les mesures sanitàries pertinents», considera. «Quantes més mesures, millor, però aquestes no poden fer inviables els concerts», afegeix, apel·lant a l’exemple de França, on es preveu que a partir del 30 d’octubre es puguin celebrar espectacles per a més de 5.000 persones.

The Project treballa amb «plena voluntat» d’organitzar, aquesta tardor, tant la 52a edició del Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona com els concerts pendents del Guitar BCN, «amb tot el respecte al públic i als artistes perquè puguin trobar-se segurs», apunta Ramoneda. Però l’empresa ha de determinar, per exemple, si són factibles els concerts al Palau amb el 50% d’ocupació. Un dels artistes d’aquesta edició, amb entrades a la venda (per al 4 de novembre), és el pianista Brad Mehldau, que viu a París. «Està disposat a venir, però hem de veure-ho clar totes les parts». ¿I els concerts en un Sant Jordi Club o Palau Sant Jordi? Haurien de ser possibles, igual com a qualsevol altre recinte tancat, argumenta Ramoneda, perquè permeten la traçabilitat, «a diferència dels centres comercials o el transport públic».

Inactivitat per llei

La part més dura se l’emporten les sales, incapacitades ni tan sols per apujar la persiana. «És un dels pocs subsectors en què, per llei, es prohibeix l’activitat, i sense una data d’acabament de la prohibició», fa notar Lluís Torrents, president de l’Associació de Sales de Concert de Catalunya (ASACC) i codirector del Razzmatazz, local que porta tancat des del 12 de març. Estar aturat no significa únicament deixar d’ingressar: el multiespai del Poblenou, amb 130 treballadors, presenta unes esgarrifoses despeses fixes de «més de 100.000 euros mensuals, comptant treballadors en actiu, cost en Seguretat Social dels treballadors amb un erto, lloguer, subministraments i quotes de préstecs bancaris ordinaris i de préstecs ICO que s’han demanat per aguantar tot això».

La música en viu «és a l’uvi», sintetitza Torrents, que afegeix un inquietant ‘bonus track’ quan recorda que les llicències per a les sales de música en directe estan associades a un espai físic precís i «no són permutables». És a dir, que si un local tanca, no es pot traslladar la llicència a cap altre enclavament. I com els plans d’usos a gairebé tot Barcelona prohibeixen atorgar llicències per a sales de concerts, es pot desencadenar una «devastació de la música en directe en aquesta ciutat».

Aspecte de l’amfiteatre del Grec, aquest estiu / FERRAN SENDRA

Comunicació millorable

Hi ha laments per l’escàs diàleg amb les administracions, en particular Interior i Salut, que redunda en llacunes interpretatives en qüestions importants. Per exemple, la confusió relativa a la llicència de sala de concert. «Es va crear fa 10 anys i no la té ningú, perquè ja operem amb la de discoteca», il·lustra Lluís Torrents. Ara, al prohibir-se la música en directe a les discoteques, però no als bars o cafès teatre, les sales, que no disposen d’aquesta llicència perquè mai els ha fet falta, plantegen un interrogant que no troba resposta. «¿Podríem obrir el Razzmatazz amb cadires, tot i que fos amb un 20% de l’aforament? La sala de concerts sí que pot, tot i que nosaltres, tècnicament, no ho som», es pregunta el codirector de la sala. «Però vaig enviar un mail al Departament d’Interior demanant un aclariment i, com sempre, no han contestat».

I preocupa el comportament del públic en els temps que venen. «Per la crisi econòmica que vindrà i per les reserves que puguin tenir a l’hora d’anar a esdeveniments», aventura Tito Ramoneda. Aquests dies, amb l’alerta sanitària copant titulars i les recomanacions de quedar-te a casa, els promotors ja acusen el retrocés, un més. «No s’estan venent entrades per als concerts anunciats per als pròxims mesos», confessa Albert Salmerón. «De fet, continuem registrant devolucions».

Borsa de diners

El sector apressa les administracions a prendre «mesures urgents», remarca Salmerón. Baixada de l’IVA cultural, allargament dels ertos, ajuts a professionals i autònoms, i injeccions de diners «per evitar que tota aquesta indústria s’ensorri». Tito Ramoneda coincideix que s’haurà de crear «una borsa de diners, clara i directa» encaminada de cara que els artistes i les empreses «puguin, ni que sigui, anar sobrevivint» mentre no es neutralitzi la Covid-19. El president de The Project afegeix que «la franja entre sector privat i públic està poc definida i cal defensar un salvament de la maquinària de la cultura sense fer diferenciacions, anant tots junts».

Festival Sala Barcelona al castell de Montjuïc / FERRAN SENDRA

El quadro clínic fa que els ànims es vagin escalfant. Una nova organització, Alerta Roja, que aglutina una quarantena d’associacions de músics, tècnics i professionals del sector, s’afegeix a la iniciativa internacional We Make Events amb una mobilització a tot Espanya per al 17 de setembre. Arrenca d’un manifest en què es demana a les administracions que es reconegui el sector musical com a «especialment perjudicat i prioritari».

I davant tanta circumstància ingrata, una finestra que sembla entreobrir-se: la d’aquests tests d’antígens, amb resultats als 15-30 minuts, que podrien facilitar la represa dels espectacles i esdeveniments esportius. El doctor Bonaventura Clotet treballa en una prova pilot amb el Primavera Sound, que s’ha de fer a la sala Apolo. Li seguirem el rastre. «Almenys és una bona notícia, que ens feia falta», sospira Albert Salmerón.