El Mercat de Vic encén els focus

Per Clara Viñals, «la incertesa és molt antiartística», però allà la vam tenir, aquest dimarts, lluint el seu millor somriure en la gravació, amb el seu grup, Renaldo & Clara, d’un dels concerts que el Mercat de Música Viva de Vic desgrana aquests dies a porta tancada al teatre L’Atlàntida. Bolo amb efecte retardat, que es mostrarà en ‘streaming ’ a partir del dimarts 15 de setembre, dia en què engegarà aquesta insòlita 32a edició de la mostra.

Així serà aquest nou Mercat, enfocat a les nostres pantalles, amb 40 concerts registrats, tots ells portadors de novetats discogràfiques. El pòrtic el posarà, el diumenge 13, la primícia de l’àlbum de Maria Arnal i Marcel Bagés, després del qual es desplegaran artistes de signe variat, com Meritxell Neddermann, Las Migas, Koko-Jean & Tonics, Lídia Pujol, Mi Capitán, Carlos Sarduy... Concerts de visionament gratuït, com ho seran els que, si cap contraordre d’última hora ho impedeix, es faran sentir en viu en diversos enclavaments de Vic, 16 més, amb noms com Blaumut, Pau Vallvé, Ginestà, Gemma Humet, Dolo Beltrán o Nakany Kanté. Quatre escenaris, el més grans dels quals serà el de l’exterior de L’Atlàntida, adequat per a uns 600 assistents.

Responsabilitat amb l’escena

Aquesta és la solució adoptada pel Mercat després de descartar un ventall de possibilitats entre les quals «mai» es va considerar la de suspendre, remarca el seu director artístic, Marc Lloret. L’argument central apunta a la responsabilitat de la mostra com a aparador de què depenen tants creadors del país. «El Mercat no és un festival, i si podem obrir una petita porta al negoci i a la contractació de cara al 2021, hem de fer-ho», al·lega Lloret. L’any passat s’hi van acreditar més de 700 professionals, i en aquesta edició la xifra «va en aquesta línia», assegura. El que és important, afegeix Lloret, «és continuar donant feina a un ampli sector que va més enllà dels mateixos músics, amb tècnics, agències de comunicació, serveis de càtering i molts altres professionals».

Les cancel·lacions de festes majors que hi ha cada vegada que es llancen missatges d’alarma conviden a entreveure l’espasa de Dàmocles, però en el Mercat confien a poder consumar la seva parcel·la de concerts presencials. «L’opció més assenyada és no patir i esperar que tot segueixi el seu curs», medita Lloret. I insistir en la seguretat d’aquests bolos subjectes a totes les mesures sanitàries. «S’ha demostrat que no surten contagis d’allà. La lògica és aclaparadora».

Les gravacions de concerts van començar dimecres de la setmana passada, dos al matí i dos més a la tarda. El producte resultant serà una «peça audiovisual que podran editar, penjar-la o vendre-la si ho desitgen».

Alegries prepandèmia

Notícies relacionades

Les biblioteques de BCN faran vaga la vigília de Sant Jordi

L’enterrador de les fosses de Paterna, "el nostre Primo Levi"

Alguns artistes porten amb ells una petita delegació de fans que trenca la fredor de la sala desocupada. Com la trentena que van acompanyar aquest dimarts a Renaldo & Clara, recolzant el grup amb els seus aplaudiments en l’estrena del nou disc, ‘L’amor fa calor’, que sortirà el 18 de setembre. «Volíem que es titulés així fins i tot abans de compondre la cançó amb aquest títol», explica Clara Viñals, a qui li agrada «la rima d’amor amb calor» i que «obri moltes interpretacions». Els de Lleida portaven més d’un any sense tocar en directe, preparant aquest àlbum (tot ell compost abans de la pandèmia), i minuts abans de pujar a l’escenari, ella no oculta cert desassossec. «Jo no em sé aïllar del tot», diu. «No acabo de sentir-me relaxada per fer música. El que ocorre m’afecta».

Però la nova música de Renaldo & Clara, com ja apuntava l’avenç de ‘La finestra’, poc té a veure amb la melancolia i l’interiorisme tan associats a aquesta era. El seu pop és ara més colorista i efervescent que mai, amb protagonisme de sintetitzadors i el concurs de dos coristes. «Ara som tres noies i tres nois, i és més divertit», fa saber Clara, apel·lant malgrat tot al bon humor en aquest únic Mercat possible, en el qual, assenyala Lloret, «tothom ha entès que aquesta era l’única manera de celebrar-ho».