'Work it: Al ritmo de los sueños': lliçons ja ben apreses

Només unes setmanes després de ‘Sigue el ritmo’, arriba un altre intent de Netflix d’arrencar la seva pròpia franquícia de ‘dance movies’, novament amb actriu Disney al capdavant. Sabrina Carpenter encarna Quinn Ackerman, estudiant d’institut que aspira a entrar a la mateixa universitat on va estudiar el seu difunt pare. Per mirar d’aconseguir-ho, es veu mig obligada a fer-se passar per component de The Thunderbirds, el triomfador equip de ball del seu institut, tot i que en realitat només s’encarrega d’il·luminar les seves coreografies.

Com que l’arrogant líder de l’equip, un formidable Keiynan Lonsdale, no queda desarmat pel potencial de la Quinn, la nostra heroïna decideix muntar el seu propi equip amb la seva millor amiga Jas (el fenomen de YouTube Liza Koshy) i un grapat de diamants en brut, bastant en brut, que inclou una seguidora de Nietzsche (Bianca Asilo), un artista de la ‘mixtape’ (Nathaniel Scarlette) o un paio bastant clavat a Conan O’Brien (Tyler Hutchings).

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

‘Work It: Al ritmo de los sueños’ és una pel·lícula profundament mandrosa, malgrat tant ball, i els seus responsables arriben a reconèixer-ho. Quan la Quinn mira de reclutar l’escèptic Jake (Jordan Fisher) com a coreògraf, li explica: «Segons la meva investigació de totes les pel·lis de ball que s’han fet, tenim una cosa molt important per guanyar: un esperit de “jo puc”». Ell li contesta: «Així no és com funciona el ball». Al que ella no li contesta, però hauria de fer-ho: «Però sí com funcionen les pel·lícules de ball i esportives».

És possible treure cine de profit a partir de fórmules, però en aquest cas l’adhesió als tòpics de la superació-de-perdedors frega el cinisme. ‘Work it: Al ritmo de los sueños’ només aixeca el vol durant les seqüències de ball, en què una evident modèstia de pressupost es compensa amb els moviments experts ideats per Aakomon Jones, coreògraf de l’imperi ‘Donant la nota’. La selecció de cançons, a més, és de notable: doble ració de Dua Lipa o un gran mig temps de Hannah Georgas  per al rar moment contemplatiu.