ALS CENT ANYS
Mor l'editora Conxita Zendrera, que va publicar els primers llibres de Tintín a Espanya
L'Editorial Joventut destaca que gràcies a ella també «es van publicar moltes de les nostres obres més emblemàtiques: 'Pippi Calcesllargues', 'Contes per telèfon' de Rodari i la col·lecció d''El club dels cinc' d'Enid Blyton»
zentauroepp1556629 barcelona 18 12 2003 libros fotos de concepcion zendrera tr200731161307 /
L’editora Conxita Zendrera, que va traduir i publicar Les aventures de Tintín a Espanya a través de l’Editorial Joventut, ha mort aquest dijous a la nit als 100 anys, segons ha informat aquest divendres l’editorial.
En un missatge a les xarxes socials, l’Editorial Joventut ha lamentat la mort de Zendrera, a qui «deuen la publicació de moltes de les nostres obres més emblemàtiques: ‘Pippi Calcesllargues’, ‘Contes per telèfon’ de Rodari, la col·lecció d’‘El club dels cinc’ d’Enid Blyton i, per descomptat, ‘Les aventures de Tintín’».
Aquesta passada nit ens ha deixat la Conxita Zendrera a l'edat de cent anys. Sòcia honorífica de 1001, Associació Catalana de Tintinaires, la Conxita va ser la persona que ens va portar Tintín i el seu món màgic de còmic a casa nostra fa més de 60 anys des de @EdJuventud #Tintin pic.twitter.com/zT3v93mFhd
— 1001 cat tintinaires (@1001_ACT) 31 de julio de 2020
Conxita Zendrera va ser la introductora de les aventures del Tintín a Espanya després d’una trobada amb el creador del famós reporter, Georges Remi, ‘Hergé’, segons explica l’editorial: «Va ser després de ballar amb Hergé que l’autor va demanar a Zendrera que s’encarregués de traduir i publicar les seves obres de Tintín».
Aquesta trobada amb el dibuixant belga va marcar l’inici d’«un èxit absolut» en el qual Zendrera es va encarregar també de traduir al castellà nombrosos àlbums de Tintín.
Conchita Zendrera tenia clar que els àlbums de Tintín havien de formar part del catàleg de Juventud i que l’editorial havia d’adquirir els drets de publicació, una posició que l’editora «va haver de defensar contra la resta de companys de l’editorial, que creien que no es vendria pel seu elevat preu».
Conxita Zendrera va entrar a treballar amb 20 anys a l’Editorial Joventut, fundada pel seu pare Josep Zendrera, i va agafar les regnes de la secció infantil cinc anys després, el 1944, per seguir amb la seva professió fins als 73 anys.
En la seva etapa com a editora, Zendrera va tenir ocasió de visitar les fires internacionals del llibre més importants, com les de Frankfurt i Bolonya, i de conèixer figures tan rellevants de la literatura infantil i juvenil com Enid Blyton, Mitsumasa Anno i Gianni Rodari, a més d’Hergé.
«Bon olfacte editorial»
Joventut destaca el seu «bon olfacte editorial», amb el qual va trobar «bons llibres en els quals la imatge tingués un pes important, que enamoressin els lectors més exigents, els nens, sent una de les precursores de l’àlbum il·lustrat al nostre país».
El llegat de Conxita Zendrera va posar els fonaments del catàleg infantil de l’Editorial Joventut, que destaca que l’editora va ser «una pionera en un moment en què en el sector editorial encara no hi havia gaire presència de dones».
«Sens dubte, és una de les editores infantils més representatives del segle XX del nostre país, tot i que també va fer les seves creacions, algunes encara presents al nostre catàleg, com ‘Yaci i la seva nina’», han destacat des de l’editorial barcelonina.
Notícies relacionadesEditorial Joventut ha manifestat que «el regal més preuat que deixa Zendrera és el seu entusiasme per la vida i els llibres, que feia que fins i tot als 100 anys se li il·luminessin els ulls com a una nena quan tenia un bon llibre entre les mans».
«No seríem qui som sense tot el que hem après d’ella», conclou Joventut.
