Els Amics de les Arts, en mode 'pausa' en el Grec

A Els Amics de les Arts, la pandèmia els ha posat tendres i una mica melancòlics, a més d’estimular la seva vocació de diàleg amb l’afició. Ho tenien tot planejat per publicar ‘El senyal que esperaves’ el 20 de març, i han respost a la calamitat amb un recital recollit, manejable i de repertori seleccionat en bona mesura pels seus admiradors. Cançoner en el qual manen «les lentes», com van fer saber aquest dimecres en el Grec.

Així que ‘Els dies més dolços’, aquest és el títol del concert, potència els Amics més folks, els que es delecten en les suaus harmonies vocals, i també als narradors d’històries que col·loquen la lletra en primer pla. A l’espera de llançar per fi l’àlbum (el 18 de setembre), miren enrere i es deixen portar per les tènues dinàmiques de peces com Tots els homes d’Escòcia. Concert per satisfer els fans històrics: repesques de temes llunyans com ‘Per mars i muntanyes’ i ‘Déjà-vu’.

Violoncel i dansa

Notícies relacionades

Música amb Barcelona com a escenografia

Diada popular i sense cues

Espectacle «petit i bufó», va dir Joan Enric Barceló, tot i que al trio titular s’hi van sumar dos efectius més, la violoncel·lista Maria de Palol i la ballarina Idu Massa. Els Amics, en la versió més plàcida, compensant certa linealitat amb un repertori de bromes casolanes a costa del seu amic Joan Dausà i del ‘Bailar pegados’ de Sergio Dalma. Però no va ser fins a la seqüència de ‘No ho entens’, ‘L’home que treballa fent de gos’ i ‘Ja no ens passa’ que el concert va arrencar de veritat, amb bases rítmiques i el destacat ‘keytar’ de Dani Alegret.

La sorpresa va arribar amb el solo de trompeta i la veu d’Andrea Motis, que va entrar en escena a ‘Els ocells’ i es va quedar per donar un major relleu a l’àlgida ‘Louisiana o els camps de cotó’. Però Els Amics han registrat una evolució en els últims anys, amb més electrònica i una tendència hiperexpressiva, que no es va poder apreciar en el contingut bolo del Grec, en el qual, després de les populars ‘4-3-3’ i ‘Jean-Luc’, amb prou feines es va entreveure el futur en aquest ‘Et vaig dir’ amb sordina. Vindran temps més expansius.