MUSEUS SINGULARS (2)

Un viatge al món del càntir

El Museu del Càntir d'Argentona ostenta la millor col·lecció de càntirs d'Espanya, que ensenya amb voluntat científica i ànim didàctic

zentauroepp53951493 icult200701144529

zentauroepp53951493 icult200701144529

2
Es llegeix en minuts
Mauricio Bernal
Mauricio Bernal

Periodista

ver +

En temps de coronavirus, vet aquí una bona història: la gran epidèmia de pesta que a mitjans del segle XVII va afectar Andalusia i l’est d’Espanya va eximir del seu terrible poder d’exterminació Argentona (i altres pobles, segurament, però aquí el que importa és Argentona). Com que el mal es propagava per la via de l’aigua, els argentonins es van convèncer que la del poble tenia propietats curatives i, en temps en què els responsables de les bones coses que passaven a la gent eren els sants, van decidir fer objecte de la seva gratitud Sant Domènec, llavors considerat patró de les aigües. Es va instaurar la festivitat de Sant Domènec el 4 d’agost i aquesta es va desplegar més tard en la Festa del Càntir, ja que l’aigua beneïda es transportava en càntirs comprats per a l’ocasió.

Un càntir és càntir. No pas una gerra.

El museu té una vocació científica que reflecteix el seu itinerari per la història del càntir o les seves diferents tipologies

Això ve a tomb perquè explica l’existència del Museu del Càntir en un poble que mai s’ha identificat amb una potent indústria del càntir –que és el que, a priori, alguns podrien pensar–. «És un museu únic», diu el seu director, Oriol Calvo. «N’hi ha dos més, un a Alacant i un altre a Lleó, però són col·leccions particulars i no tenen la vocació científica que tenim aquí». Aquesta vocació s’expressa en la voluntat de posar el museu al servei d’un itinerari per la història del càntir, per exemple, des dels seus orígens en remots temps fins al treball dels ceramistes contemporanis, passant per quatre càntirs de Picasso que són, sens dubte, les joies de la col·lecció.

Zoomòrfics i antropomòrfics

«A més del fet d’explicar les diferents tipologies del càntir –diu el director, abans d’afegir que és una tipologia amb més de 30 categories i enumerar-ne algunes: el comú, el de colla, el de barca, el de suro, el de metall, el zoomòrfic, l’antropomòrfic...». I, finalment, en l’ambició d’explorar la geografia del càntir: «En tenim de la Xina, del Pròxim Orient, de Xipre, de Grècia, de Turquia... Que va ser on es van originar els càntirs». Hi ha 4.500 exemplars de càntirs en exhibició.

Els ibers van ser grans productors de càntirs i els càntirs modernistes catalans van tenir un gran valor artístic

Notícies relacionades

De manera que el visitant hi pot entrar i sortir segonsel que dicti el seu amor pel càntir(i la seva curiositat) sentint-se gairebé una enciclopèdia del tema. Un pot anar a la següent reunió d’amics i explicar que els primers càntirs van ser fets, òbviament, en ceràmica; que després, durant l’edat de bronze, van conèixer la seva època de màxima esplendor; que els ibers van ser grans productors de càntirs, no així els romans; que els càntirs modernistes catalans van tenir un gran valor artístic i que en el primer terç del segle XX es van produir més càntirs que mai, i que la guerra civil va acabar amb això. ¿Per què no? En les reunions d’amics es parla de coses més rares. S’ha sentit de sopars en què parlen de política.

Casa reformada

Fundat el 1975, al Museu del Càntir l’allotja una casa del segle XVI totalment reformada per dins. Es prea, amb 12.000 visitants a l’any, de ser «el museu més visitat del Maresme», diu el seu director, «cosa que té mèrit, tenint en compte que no som un municipi turístic ni estem ubicats a primera línia de mar». Allà hi ha aquests milers de càntirs. Qui ho havia de dir.

Temes:

Museus Catalunya