Veu d'alarma dels 'tablaos' històrics de Barcelona

Els efectes secundaris de la pandèmia del coronavirus s’estan deixant sentir en tots els àmbits de la societat. Un al qual li està sent especialment complicat reprendre la marxa és el de la cultura i l’espectacle, afectat des del minut u pel confinament i el primer en rebre les restriccions en els rebrots. En el que fos un dels tablaos més emblemàtics de la Barcelona canalla dels anys 20 del segle XX, El Villarosa (actual sala Moog) s’ha presentat aquest dimecres la plataforma Tablaos emblemàtics de Barcelona. Maria Rosa Pérez, del Tablao Cordobés, Mimo Agüero, del Tablao de Carmen, i Joan Mas, de Los Tarantos (139 anys de flamenc a Catalunya entre els tres), han unit esforços per donar visibilitat a la difícil situació per la qual travessen i proposar una sèrie de mesures per intentar trobar solucions a un futur que els protagonistes aventuren molt incert.

«Els tablaos estem a la zona zero de l’huracà. El turisme, el 90% del nostre públic habitual, ha desaparegut. Seria un bon moment per reivindicar el patrimoni flamenc català i recuperar una part d’aquest públic local que no acudeix als ‘tablaos’. Però això resulta molt difícil per les restriccions de seguretat imposades per la pandèmia que limiten l’aforament. Això, econòmicament, no és viable», explica Pérez, ex-‘bailaora’ i propietària del Tablao Cordobés. «Ens associen a oci nocturn i no a una activitat cultural. És un error que no ens deixin obrir, si això contínua així és la ruïna de qualsevol empresa», assegura Mas, de Los Tarantos.

Els gestors dels locals no es cansen de reivindicar la catalanitat del flamenc i la importància i el pes del gènere en la cultura catalana. «Manuel de Falla va aprendre més flamenc a Barcelona que a la seva Andalusia natal i ‘El amor brujo’ es va estrenar a Barcelona en el Palau cantat per una gitana catalana», il·lustra Mas. «Quan es parla de cultura s’obliden del flamenc i dels ‘tablaos’. El flamenc no és a la llista de les subvencions que aporta la Generalitat als diferents gèneres musicals. El flamenc és el gran oblidat de les administracions culturals de Catalunya», es queixa Pérez.

Temporada perduda

Els ‘tablaos’ donen per perduda la temporada i es preparen per resistir un any fins a l’inici de la pròxima el mes de març. Però per a això consideren bàsica l’ajuda institucional. «Tal com estan les coses podem resistir fins a Pasqua del 2021, més enllà ho veig impossible», assegura Agüero.

Els propietaris s’han reunit amb diversos grups polítics, tenen pròximes cites amb gestors econòmics i culturals municipals (algunes al setembre) i prevista una compareixença en el Parlament per explicar la situació, però el calendari pressiona, perquè també estan en joc molts llocs de treball. «El 90% dels artistes flamencs viuen dels ‘tablaos’, si aquests tanquen es perdran llocs de treball, carreres artístiques i el panorama flamenc català s’empobrirà i serà molt difícil recuperar-lo. Són molts anys de treball, això no s’improvisa d’un dia per l’altre», assegura Pérez.

Entre les reivindicacions dels empresaris hi ha els manteniments dels ertos i la bonificació del 100% de les quotes de la Seguretat Social, i la reducció de l’IVA de les entrades als espectacles flamencs. Una altra de les propostes és la cessió d’espais públics a l’aire lliure per poder reprendre l’activitat habitual, una cosa de la qual algunes Administracions semblen no donar-se per assabentades. «Vaig demanar permís per instal·lar un escenari a la plaça Reial per oferir concerts de flamenc i jazz, encara avui estic esperant que em diguin alguna cosa», afirma Mas. 

Respecte i consideració

«Demanem als polítics que ens tinguin en consideració, respecte i una mica de carinyo. A Barcelona és més fàcil asseure’s en una terrassa, anar a un restaurant o comprar cervesa fresqueta al carrer que assistir a un acte cultural. Pel que sembla, la música en viu contagia més la Covid», rebla crític Mas.

Campanyes de difusió del flamenc entre el públic jove, excepció de pagar impostos mentre dura el tancament dels locals, ajuts a les despeses fixes dels locals i l’esponsorització d’un festival de ‘tablaos’ flamencs són altres de les demandes dels empresaris per poder resistir durant aquest temps, perquè, com diu Pérez, «quan arribi el moment de tornar obrir, no hi haurà ningú per poder obrir».

Notícies relacionades

Música amb Barcelona com a escenografia

Diada popular i sense cues

«Els clubs, els petits locals, els ‘tablaos’... són la base de qualsevol expressió musical, sense ells no existirien els grans festivals de música, són l’embrió de les musiques que vindran, demanem sensibilitat política perquè es reconegui la nostra importància cultural i social», recorda Mas.

De moment són els tres ‘tablaos’ més antics i emblemàtics de la ciutat els que han llançat la veu d’alarma i de socors, però estan oberts que altres locals del gènere, a Barcelona n’existeixen uns sis més, s’uneixin a la iniciativa. «Tots hi seran benvinguts», afirma Agüero.