Ainhoa Arteta enlluerna al Fes Pedralbes

Enmig de certa incertesa davant la cancel·lació d’esdeveniments per la pandèmia, el recital d’Ainhoa Arteta al Fes Pedralbes va culminar en un gran èxit. La soprano es va encarregar de presentar les obres, ja que no hi havia programa de mà per seguretat sanitària i va felicitar els presents per recolzar la cultura segura. Descansada i en esplèndid estat vocal, va oferir un recorregut per autors catalans, navarresos i andalusos, començant amb les ‘Seis baladas italianas para canto y piano’, d’Isaac Albéniz, que la sensible i adequada amplificació electrònica, que va passar gairebé desapercebuda, va ajudar a remarcar donant compte de les dinàmiques del piano i també de les infinites matisacions del cant.

Així, continguda –com la mateixa música del mestre de Camprodon, amb un lleuger gust de Tosti–, Arteta va ser notable especialment en ‘Il tuo sguardo’ i ‘Una rosa in dono’, acabant amb una expressiva ‘T’ho riveduta in sogno’ que, segons va afirmar, li recorda el final de ‘La Traviata’.

Lluït piano

El piano de Javier Carmena, fidel còmplice de la soprano, es va lluir amb ‘Rumores de la Caleta’, també d’Albéniz i, més tard, amb ‘Sacro monte’, de les ‘Cinco danzas gitanas’ de Turina.

Van seguir-les tres de les ‘Doce canciones populares’ d’Obradors, coronades per una de sentida i ben modulada ‘Del cabello más sutil’ i per la simpàtica ‘Chiquitita la novia’, dita amb oberta facilitat.

Notícies relacionades

‘L’estrany’ de Camus segons Ozon

El Molino ha d’afrontar obres per deficiències acústiques

De Jesús García Leoz es va oferir el ‘Tríptico’, sobre poemes de Federico García Lorca, format per ‘Por el aire van’, ‘De Cádiz a Gibraltar’ i ‘A la flor, a la pitiflor’, que van encantar el públic, abans del cicle dedicat als ‘majos’ de les ‘Doce tonadillas en estilo antiguo’ d’Enric Granados, començant amb ‘La maja de Goya’ i realitzant autèntiques creacions d’‘El majo tímido’, ‘El tra la la y el punteado’ i ‘El majo discreto’.

A les propines va enlluernar amb el ‘Quando m’en vo’, de ‘La Bohème’, i el ‘Vissi d’arte’, de ‘Tosca’, i amb el ‘Ningue’, de les ‘Cinco canciones negras’ de Montsalvatge; va deixar per al final el ‘Cant dels ocells’, dedicat a les víctimes de la pandèmia.