31 d’oct 2020

Anar al contingut

«CULTURA DE LA CANCEL·LACIÓ»

Intel·lectuals espanyols s'afegeixen a la guerra contra els linxaments iniciada als EUA

130 personalitats de la cultura, la universitat i la ciència recolzen una carta per denunciar «les derives reaccionàries i polaritzades»

Entre els signants hi ha Mario Vargas Llosa, Fernando Savater, Carmen Posadas, Milena Busquets i Oscar Tusquets

Olga Pereda

Intel·lectuals espanyols s'afegeixen a la guerra contra els linxaments iniciada als EUA

Farts de la nova radicalitat, la intransigència, el dogmatisme i el supremacisme moral. Els intel·lectuals espanyols s’afegeixen a la guerra que 150 prestigiosos escriptors i pensadors han desencadenat als Estats Units en contra d’una creixent intolerància per part de l’activisme progressista cap a les idees discrepants. Veus pròpies de la literatura com Noam Chomsky, Salman Rushdie, Margaret Atwood i Martin Amis van recolzar la causa firmant una carta enviada a la revista 'Harper's’, un text rebut entre crits i pedres per la mateixa intransigència que criticava. A Espanya, el document no ha caigut en sac foradat. En nom de viure en una societat liberal, progressista i democràtica, 130 escriptors, pensadors, periodistes, editors, professors universitaris i científics de diferents corrents ideològics –entre els quals, Vargas Llosa, Fernando Savater, Carmen Posadas, Milena Busquets i Oscar Tusquets– han donat suport als seus col·legues nord-americans i han llançat un altre SOS en contra dels linxaments i a favor de la llibertat d’expressió. 

Escrita des d’un punt de vista progressista, la carta espanyola critica les derives reaccionàries i polaritzades que proposen la cancel·lació i el linxament com a mitjà per aconseguir qualsevol final, independentment de com sigui de valuós. «Avui trobem excessos horribles. Els cops poden venir de qualsevol banda, de la ultradreta o dels moviments d’esquerra», explica un dels signants, el periodista Juan Soto Ivars, autor d’‘Arden las redes’ i articulista d’EL PERIÓDICO.

Censura i ostracisme

Deixant clar que el sexisme, el racisme o el menyspreu a l’immigrant són xacres de la societat occidental, manifesten la seva preocupació per «l’ús pervers de causes justes» que acaba estigmatitzant persones que no són sexistes o xenòfobes. La carta remarca que aquesta intransigència és el primer pas per introduir la censura, l’ostracisme i el rebuig del pensament lliure i independent. «Desafortunadament, en l’última dècada hem assistit a la irrupció d’uns corrents ideològics, suposadament progressistes, que es caracteritzen per una radicalitat que apel·la a aquestes causes per justificar actituds i comportaments que considerem inacceptables».

Els intel·lectuals espanyols s’afegeixen als seus col·legues nord-americans per lamentar les represàlies que hi ha hagut en mitjans de comunicació contra escriptors i reporters que han criticat «els abusos oportunistes del #MeToo o de l’antiesclavisme new age». La carta posa èmfasi en les maniobres d’ostracisme i oblit contra pensadors lliures titllats injustament de masclistes o racistes i maltractats als mitjans, quan no linxats a les xarxes, que cremen amb massa freqüència. Segons els signants, la responsabilitat d’aquest boicot als professionals recau en «institucions, editors i responsables de redacció, temorosos de la repercussió negativa que per ells poguessin tenir les opinions discrepants amb els plantejaments hegemònics a certs sectors».

Fonament antidemocràtic

La carta alerta que la nova radicalitat – «que tanta semblança té amb la censura  supersticiosa o de l’extrema dreta»– té un fonament antidemocràtic. «Implica una actitud de supremacisme moral que creiem inapropiada i contrària als postulats de qualsevol ideologia que es reclami de la justícia i el progrés».

L’escrit fa una seriosa advertència: la intransigència i el dogmatisme «s’han anat obrint pas entre certa esquerra», una cosa que no farà més que «reforçar les posicions polítiques conservadores i nacional-populistes i, com un bumerang, tornaran en contra dels canvis que molts jutgem inajornables per aconseguir una convivència més justa i amable».

Els signants –entre els quals hi ha el filòleg i exdirector de la RAE José Manuel Blecua, l’historiador i assagista Joaquim Coll, el poeta Luis Alberto de Cuenca, els escriptors Zoe Valdés i Sergi Pàmies, la catedràtica Anna Estany, l’escriptora i sexòloga feminista Loola Pérez i la filòsofa Adela Cortina– deixen clar que la cultura lliure no és perjudicial per als grups socials desfavorits. «Creiem que la cultura és emancipadora i la censura, per benintencionada que es vulgui presentar, contraproduent. Tal com opinen els nostres col·legues americans, la superació de les males idees s’aconsegueix mitjançant el debat obert, l’argumentació i la persuasió i no silenciant-les o repudiant-les».

Llista completa dels signants (en ordre alfabètic):

Juan Abreu, escriptor

Rafael Alarcón, enginyer industrial

José María Albert de Paco, periodista

Víctor Amela, periodista i escriptor

Nicole d’Amonville Alegría, poeta, traductora i editora

Rebeca Argudo, periodista

Daniel Arjona, periodista

Javier Arias, degà de la facultat de Medicina (Complutense)

Francesc Arroyo, periodista

Mikel Arteta, doctor en Filosofia Moral i Política

Javier Asensio, professor d’Economia, UAB

Nuria Azancot, crítica cultural

Beatriz Becerra, eurodiputada experta en Drets Humans

Javier Benegas, editor a Disidentia

María Blanco, columnista

Pablo Blázquez, editor d’Ethics

José Manuel Blecua, filòleg i exdirector de la RAE

Marc Antoni Broggi, cirurgià

María Borrás Blancaflor, directora de ‘Qué Leer’

Milena Busquets, escriptora

Jorge Bustos, periodista

César Calderón, consultor polític

Cristian Campos, periodista

Nacho Cardero, director d’‘El Confidencial’

Cristina Casabón, columnista

Jaume Casals, rector Universitat Pompeu Fabra

David Castillo, escriptor

Juan Luis Cebrián, periodista

Joaquim Coll, historiador i articulista

Álvaro Colomer, escriptor

Adela Cortina, filòsofa

Luis Alberto de Cuenca, poeta

Antonio Diéguez Lucena, professor de Filosofia de la Ciència

Ricardo Dudda, periodista

Arcadi Espada, periodista

Ramón de España, columnista

Anna Estany, catedràtica de Filosofia de la Ciència a la UAB

Manuel Felices, cirurgià

Jorge Ferrer, traductor i escriptor.

Verónica Fumanal, consultora política

Luis García Gil, escriptor

Javier García-Gibert, filòleg i assagista

Daniel Gascón, periodista i escriptor

Juan Gérvas, metge i escriptor

Meritxell Girvent, professora de Nutrició Humana a la UPF

Santiago González, periodista

Teresa Giménez Barbat, escriptora i exeurodiputada

Carlos Granés, escriptor

Mariano Hernández, psiquiatre

Manuel Hernández Iglesias, catedràtic de Lògica i Filosofia de la Ciència

Juanjo de la Iglesia, periodista

Leyre Iglesias, periodista a ‘El Mundo’

Pedro Insua, professor de Filosofia

Juan Irigoyen, professor de Sociologia, Universitat de Granada

Juanjo Jambrina, escriptor i psiquiatre

Tomás Jiménez, professor Universitat Oberta Catalunya

Leopoldo Kulesz, editor

Rafa Latorre, periodista

José Lázaro, professor d’Humanitats Mèdiques a la UAM

Gloria de la Llave Cuevas, professora de Filosofia i escriptora

Víctor Lenore, periodista cultural

Teodoro León Gross, periodista

Patricia López, periodista

José Luis López Linares, director de documentals

Pablo de Lora, professor titular de Filosofia del Dret de la UAM

Ignacio Martínez de Pisón, escriptor

David Mejía, professor i columnista

Sabino Méndez, escriptor i músic

Pablo Malo, psiquiatre

Diego A. Manrique, periodista

Guillem Martínez, periodista

José María Merino, escriptor i membre de la RAE

Pere Mestres, Saarland University (Alemanya)

Eduardo Moga, poeta.

Alejandro Molina, advocat

César Antonio Molina, poeta

Mercedes Monmany, escriptora

JA Montano, columnista

Cristina Moreno, advocada, Política & Prosa

Joan Josep Moreso, catedràtic de Filosofia del Dret, UPF

Enrique Murillo, editor

Aurora Nacarino-Brabo, politòloga

Miquel Nadal Tàrrega, historiador i advocat

Pedro Narváez, periodista

Jesús Nieto Jurado, escriptor, columnista i actor de doblatge

Alberto Olmos, escriptor

Félix Ovejero, filòsof

Luis Palomo, metge, director ‘Salut 2000’

Sergi Pàmies, escriptor

Amelia Pérez de Villar, traductora

Loola Pérez, escriptora i sexòloga feminista

Lluís Pascual, economista

Mercedes Pérez-Fernández, metge i escriptora

Ariel Petrucelli, professor d’Història a la Universitat de Comahue (Argentina)

Alberto Planes, metge de família

Carmen Posadas, escriptora

Ponç Puigdevall, escriptor

Jaime Prat, catedràtic emèrit de Patologia, UAB

Verónica Puertollano, traductora

Alexis Ravelo, escriptor

Maite Rico, periodista

Javier Rioyo, escriptor i cineasta

Elvira Roca Barea, escriptora

Cayetano Rodríguez, metge

Jimina Sabadú, escriptora

Karina Sainz Borgo, escriptora

Josep Sampera, gestor cultural

Guadalupe Sánchez, advocada

Galo Sánchez, Evalmed

Carlos Sánchez Almeida, advocat

Eduardo Sánchez Iglesias, professor de Ciències Polítiques i Sociologia de la UCM

Ferran Sanz, catedràtic d’Informàtica Biomèdica a la UPF

Fernando Savater, filòsof

Borja Sémper, expolític

Montse Serrano, llibretera

Eva Serrano, editora

Antonio Sitges-Serra, escriptor i cirurgià

Juan Soto Ivars, escriptor i columnista

Eduardo Spagnolo, epidemiòleg

Manuel Toscano, filòsof

David Torres, escriptor i periodista a ‘Público’

Ferran Toutain, escriptor

Oscar Tusquets, artista dispers

Jesús Fernández Úbeda, periodista

Julio Valdeón, periodista

Zoe Valdés, escriptora

Ignacio Varela, periodista

Mario Vargas Llosa, premi Nobel de Literatura

Xabel Vegas, columnista

Ramiro Villapaderna, periodista i gestor cultural

María Zaragoza, escriptora