Sala BCN Montjuïc: petits grans concerts per acabar el mes de juliol

L’estiu és una època propícia per a la festa, per sortir a l’aire lliure (que a casa no hi ha qui aguanti sense posar l’aire condicionat) i disfrutar de les múltiples activitats que ens ofereix la ciutat. Una és el cicle de concerts Sala BCN, que se celebra de dijous a diumenge al Pati d’Armes del Castell de Montjuïc. Els preus oscil·len entre els 12 i 15 euros i part de la recaptació es dedicarà a ajudar els locals musicals més petits, que tenen més dificultats per sobreviure. Cal afanyar-se a aconseguir les entrades, ja que, lògicament, l’aforament és limitat a 400 persones cada nit i s’esgoten ràpidament.

 

 

Les portes s’obren a les 20 hores per donar temps que la gent es vagi situant. L’actuació s’inicia sobre les 21 hores, aproximadament, i tant abans com després, un DJ amenitza la nit. En l’espai trobarem cadires (per a 1 o 2 persones) i les seves respectives taules quan es tracta de grups (de 3 a 8 persones, com a màxim). La programació inclou músics pertanyents a tota mena d’estils i podrem disfrutar-los fins al 30 d’agost. En aquest article repassarem l’oferta d’aquesta segona quinzena de juliol i, en d’altres de posteriors, els concerts que se celebraran a l’agost.

 

 

Rock, punk i mestissatge

Comencem aquesta nit amb A Contra Blues, un grup dedicat al rock’n’roll amb un so cru, directe i calent, gairebé salvatge. Ningú podrà parar quiet i no sabrem on amagar les cadires. Aprofitaran l’oportunitat per repassar el seu últim treball, Jab, compost per 12 temes, en què demostren que estan en plena forma i en què recuperen els seus orígens. Demà divendres serà el torn de Vàlius, el duo de música alternativa format per Gerard Segura i Pol Serrahima, que celebren els 10 anys de vida. El seu estil és el punk més nerviós, però també inclouen gotes del folk més descarnat. La seva proposta és molt austera, de mínims, però molt inquieta i prolífica, ja que no deixen passar més d’un any entre un treball i un altre. El més recent és Senyal, amb temes com el que dona títol o Carnisseria.

 

 

Aquest dissabte tindrem als plats un nom important, la DJ i compositora Cora Novoa, especialitzada en música electrònica, que serà el preàmbul d’un doble concert. Per començar, Fatamorgana, que presentaran el seu primer àlbum, Terra Alta. Utilitzen potents sintetitzadors que, amb les seves veus, ens conviden a ballar com si fóssim en una discoteca, combinant els orígens del punk amb altres ritmes de fa anys. Els Guay! arrodoniran la nit amb el seu pop amb pinzellades de surf i punk. La banda està formada per tres artistes d’àmplia experiència, amb cançons com Estoy enfermo o l’elépe La sociedad, mentre preparen el seu nou disc, previst per a aquest mateix any. I diumenge, The Black Barbies, reunió de músics espanyols, italians i africans. Un còctel que provoca una saborosa explosió de sons i en el qual destaquen la veu de Desirée Diouf i la direcció del guitarrista Oriol Riart. Combinen els seus propis temes amb clàssics del jazz, swing, soul i funk, música negra en estat pur en un concert que serà una festa.

 

 

D’un duo ‘a cappella’ al reggae i el folk

Saltem a la setmana següent, que s’iniciarà dijous 23 amb Tarta Relena, duo a cappella format per les catalanes Marta Torrella i Helena Ros, que indaguen en la música tradicional folklòrica d’arrels mediterrànies amb dues veus perfectament enllaçades. Bona prova d’això és el seu últim treball, Intercede pro nobis en què adapten una melodia georgiana al llatí o recuperen un poema de Kavafis. I el divendres 24, un altre programa doble, que començarà amb Los Retrovisores, que ens plantegen un viatge sonor que arrenca amb el freakbeat anglès, passa per la psicodèlia californiana i acaba amb el soul de Filadèlfia. Molt groove,i una veu que ens transporta als anys 60. A continuació arribaran The Penguins, especialistes en música jamaicana i creadors del projecte Reggae per Xics. Estan intentant ara acostar-se més al públic adult amb el seu nou disc, Herois de cartró, amb 11 temes propis en català, un so que s’acosta més al pop i lletres que parlen d’enfrontar-se a les pors diàries.

 

 

El dissabte 26 serà el torn de River Omelet, que presentaran el seu primer elapé, titulat irònicament Come in, you’ll see the flat. Els que dominin l’anglès s’hauran adonat que ens estan dient: «Passi, passi, que veurà el piset». Està compost per nou temes originals sobre històries quotidianes amb un toc fantàstic, en els quals combinen el folk irlandès amb detalls d’indie pop, sempre amb energia i harmonia entre les seves tres veus. I diumenge, gairebé res, tot un referent com Niño de Elche, un artista multidisciplinari que ha anat més enllà del flamenc per endinsar-se en noves propostes com el rock, la música o la dansa contemporània, la performance i la poesia. Un individu heterodox que sempre sorprèn perquè no saps mai per on sortirà. Estem advertits.

 

 

Gran final de festa musical a ritme de discoteca

Arribem a les dues últimes cites de juliol, que s’inicien amb un concert doble dijous. B1N0 & FR13ND5 és un projecte musical creat per Emili Bosch i Malcus Codolà, en què uneixen l’experimentació electrònica amb el pop més delicat per mostrar una estètica sonora amb moltes cares. I, després, Phoac, un cantant, compositor i productor que acaba de debutar amb Holify, on reuneix diversos episodis dolorosos de la seva vida, com mostra en el vídeoclip, centrat en la lluita de la llum amb la foscor. Una fusió de hip-hop, guitarra i electrònica que ens farà reflexionar.

 

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

 

Per acabar el mes, ¿hi ha res millor que una festa amb majúscules? I els millors en aquest terreny són els Fundación Tony Manero. Segur que estan motivats perquè estan a punt de fer 25 anys (¿qui ho diria?) i ho celebren amb Disco para adultos, amb música disc i funk a tot drap. En el mateix evoquen el boogie dels 80, amb els primers sintetitzadors i les guitarres. Miguelito Superstar i la seva colla posaran la cirereta a aquests concerts nocturns a l’aire lliure, que continuarem repassant a l’agost. ¡Que no pari la música!