Max Brooks: dels zombis a Bigfoot

Max Brooks només sap escriure d’allò que el fascina i, sobretot, el terroritza. Fa uns anys van ser els zombis, en un parell de llibres convertits en clàssics: el manual ‘Zombi: Guía de supervivencia: Protección completa contra los muertos vivientes’ (2003) i la seva continuació, ‘Guerra mundial Z’ (2006), història oral d’una fictícia però creïble batalla global contra els no-morts. A partir d’aquest últim es va fer una famosa pel·lícula que, segons Brooks, només té en comú amb la seva obra... el títol.

Al seu nou llibre, ‘Involución’, nouvingut a les llibreries (aquí publica Reservoir Books), el fill de Mel Brooks i Anne Bancroft s’acosta a un altre dels seus monstres favorits: el ‘sasquatch’ o bigfoot, gran criatura bípeda similar al simi que, segons les llegendes dels nadius americans, sotja als boscos des de temps immemorials.

«A finals dels 70, principis dels 80, hi havia una gran febre amb els ‘sasquatch’ als Estats Units», explica Brooks a la premsa a través de Zoom. L’escriptor recorda com el va impactar una escena del presumpte documental del 1975 ‘The mysterious monsters’, narrat per Peter Graves, en què un ‘sasquatch’ trencava una finestra i mirava d’atrapar una dona que estava veient la tele a casa de nit. «Vaig veure aquesta escena mentre veia la tele a casa de nit. ¡I al costat d’una finestra! Quan la ‘ranger’ Josephine Schell esmenta aquesta escena i altres pel·lícules de ‘sasquatch’ al meu llibre, soc jo qui parla a través d’ella».

Schell és un dels personatges entrevistats a ‘Involución’, un altre llibre de Brooks basat en documentació relativament ficcional. La principal matèria primera són els diaris de Kate Holland, que es va mudar amb el seu marit, el deprimit Dan, a una luxosa comunitat ecològica, Greenloop, on ella i el seu reduït grup de veïns van acabar patint l’aïllament més sever possible després de l’erupció del volcà Rainier. Però el confinament no és el seu pitjor problema. Al cap i a la fi, ‘Involución’ se subtitula ‘Un testimonio de primera mano de la masacre sasquatch del Rainier’.

Manuals per sobreviure

Sota l’aparença de divertiment, els llibres de Brooks són assajos útils per a la nostra continuïtat com a espècie. «Escric molt sobre supervivència, ja sigui d’individus, països o, en el cas d’aquest llibre, una comunitat. El tema essencial sempre és el mateix: la cooperació. Davant una crisi, hem de treballar junts. Així és com la nostra espècie ha ascendit fins al cim de l’evolució. Hem cooperat, hem inventat el llenguatge, hem explorat l’empatia per entendre’ns uns als altres». Sobre la crisi del coronavirus, opina que la superarem. (Uf, sospir de tranquil·litat). «No és l’apocalipsi. Però el món que crearem després de derrotar aquest virus serà molt diferent».

Si els seus llibres són, a més d’entretinguts, útils, és perquè per escriure’ls Brooks es converteix durant un llarg temps en estudiant. «Per a aquest, em vaig passar anys estudiant els ‘sasquatch’. Vaig anar a dues escoles: la de la llegenda i la dels simis reals. Perquè si el Bigfoot fos real, no seria una criatura màgica, sinó una espècie de gran simi, com el goril·la, l’orangutan o el ximpanzé. Vaig estudiar com mengen, com viuen, com es reprodueixen...». I com maten. «Tot el que explico al llibre es pot comprovar en algun documental. Haurien de veure el que fan els ximpanzés als còlobs a l’Àfrica».

Jugant amb el format

Llegir ‘Involución’ s’assembla a veure una pel·lícula de terror variant ‘found footage’, és a dir, suposadament elaborada a partir de material preexistent. Però hem de recordar que ja novel·les clàssiques del gènere com ‘Dràcula’, de Bram Stoker, o ‘Frankenstein o el modern Prometeu’, de Mary Shelley, es basaven en documentació fictícia. ¿Quines són les influències més grans per a Brooks en aquest aspecte? «El format –explica– el dicta la història per si mateixa. El meu primer llibre, ‘Zombi: Guía de supervivencia’, demanava ser escrit com això, un manual d’instruccions. En el cas de ‘Guerra mundial Z’, vaig prendre com a inspiració ‘La guerra «buena»: Una historia de la segunda guerra mundial’, de Studs Terkel. I ‘Los guerreros del infierno de Harlem’, sobre la història real dels negres nord-americans que van lluitar en la primera guerra mundial, havia de ser novel·la gràfica: la raça té a veure amb el que veus, així que el públic havia de veure el color de la pell a cada pàgina».

Fill de Mel Brooks i Anne Bancroft

Notícies relacionades

Del narrador com a ventríloc

Guerra civil versemblant

Quan li pregunten a Brooks si el seu pare, el mestre de la comèdia Mel Brooks, llegeix els seus llibres, Max fuig una mica d’estudi. Ho deixa tot en: «El meu pare està content que tingui feina». Sol parlar bastant més sobre la seva mare, la no menys llegendària Anne Bancroft (Sra. Robinson d’‘El graduat’, entre moltes altres coses), de qui va aprendre una o dues coses sobre sobreviure.

Gràcies a la seva mare, per exemple, va aprendre a viure i a aprendre amb dislèxia: «Tota la meva infància es va basar a trobar maneres d’aprendre de forma diferent. Perquè pogués llegir els llibres de l’escola, la meva mare va anar al Braille Institute i va demanar que me’ls passessin tots a àudio. També em va animar a aprendre a escriure a màquina. Soc fill d’una dona forta, una dona sense educació universitària, neta d’immigrants italians, que va superar la Gran Depressió i va arribar a l’èxit des del no-res».