La dansa s'alia amb el circ i el teatre al Grec

La dansa marca dos dels potents espectacles que presenta el Grec aquesta setmana. D’una banda, el moviment orgànic i compassat impregna ‘Möbius’ (Teatre Grec, dimarts i dimecres), en què la companyia de circ XY col·labora amb el coreògraf Rachid Ouramdane. De l’altra, la dansa s’uneix al teatre a ‘Please Please Please’ (Mercat de les Flors, de dimarts a dijous), espectacle protagonitzat per dues artistes tan magnètiques com experimentades: María Ribot (Madrid, 1962), ‘performer’ espanyola recentment premiada amb el Lleó d’Or Honorífic de la Biennal de Venècia, i la coreògrafa i ballarina contemporània Mathilde Monnier (Mülhausen, 1959). Tiago Rodrigues (Lisboa, 1977), aclamat director que l’any passat va presentar ‘By Heart’ al Grec i ’Sopro’ al Temporada Alta, s’hi ha unit per transmetre un missatge a les generacions que avui es manifesten per canviar la situació del planeta, amenaçat pel canvi climàtic.

«La filla del Tiago forma part d’aquesta generació que ens està confrontant i ens demana explicacions», explica Monnier, amb moltes ganes de tornar a escena després de cinc mesos sense trepitjar l’escenari. ‘Please Please Please’ és molt diferent de ’Gustavine’, un divertit duo que ella i La Ribot han interpretat per tot el món i que continuen tenint en cartera des del 2008. Acostar-se al teatre de text era un nou repte. «No busco la frontera entre cos i paraula, les coses han de tenir sentit i permetre als artistes parlar del que vulguem amb els mitjans que tinguem a mà: cos, text, música coneixement, curiositat... 

Un dels desafiaments era acoblar el text al llenguatge del cos», comenta Ribot respecte a aquesta última creació. «El Tiago ha escrit una cosa que arriba de forma molt directa al públic», apunta Monnier. L’obra narra «diferents històries que parlen al públic d’avui i al del demà», amb un text que exposa la rancúnia i la frustració de les noves generacions. «Aquest conflicte generacional queda molt clar en el relat d’un nadó que no parla la mateixa llengua que la seva mare». 

‘Please Please Please’ suposa la tornada de La Ribot a Barcelona, on la temporada passada va oferir una àmplia retrospectiva convidada pel Mercat de les Flors. «Tot i que facis el mateix, mai són una repetició. Serveixen per afirmar i entendre coses que connecten el passat i el futur mental. Reposar ‘Panoramix’, per exemple, ha sigut duríssim, perquè són peces molt antigues que jo feia quan tenia 30 anys. Hi ha uns límits físics i de por, però intel·lectualment és fantàstic perquè les retrospectives t’obliguen a escollir, a resumir i a sintetitzar». 

Moviment continu   

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

Circ, dansa i acrobàcies s’uneixen a ‘Möbius’, el cinquè treball de la companyia d’equilibristes i acròbates francesa. Volar, sentir-se lliure com un ocell, reunir-se en grups i allunyar-se, transmetre aquesta sensació de comunitat a través de coreografies tant aèries com a terra. Tot això és a ‘Möbius’, un espectacle creat en equip des del primer moment, amb els inquiets equilibristes de XY liderats pel coreògraf i ballarí Ouramdane. Des del primer dia van treballar l’obra amb el compositor contemporani Jonathan Fitoussi i l’especialista de música electrònica Clemens Hourrière.

«Som una companyia d’equilibristes i no tenim un director de pista. Estem obligats a escollir entre directors teatrals que entenen de dramatúrgia o coreògrafs, que comprenen el moviment. Aquests últims entenen molt bé el llenguatge del cos i de l’espai. Ens agrada treballar-hi perquè la dansa enriqueix el nostre treball», afirma Peggy Donck, directora de producció de XY. Amb Ouramdane exploren el moviment continu inspirant-se en les formes que creen els bancs de peixos o bandes d’ocells. «La idea era treballar amb un altre ritme, sense la necessitat d’estar fent una cosa vertiginosa tota l’estona».