ESTRENA A MOVISTAR+
'Daniel no es real': millor com més irreal
Un amic imaginari causa problemes molt concrets en aquest estimable film de terror d'Adam Egypt Mortimer

zentauroepp53936812 icult200630130517
Daniel no es real ★★★
Direcció: Adam Egypt Mortimer
Repartiment: Milers Robbins, Patrick Schwarzenegger, Sasha Lane, Mary Stuart Masterson
País: Estats Units
Durada: 100 minuts
Any: 2019
Gènere: TERROR
Estrena: 30 de juny (exclusiu a Movistar+)
El segon llarg d’Adam Egypt Mortimer (‘Some kind of hate’) reuneix dues pel·lícules en una: d’una banda, un psicodrama d’ironia fosca sobre els avantatges i perjudicis de tenir un amic imaginari més atrevit que un mateix; d’una altra, la classe de malson psicodèlic (amb banda sonora ‘dark ambient’) en què sembla que s’està especialitzant la productora SpectreVision, d’Elijah Wood, després de la ressonància de ‘Mandy’.
Coescrita pel director amb Brian Deleeuw, a partir d’una novel·la d’aquest, ‘Daniel no es real’ explica la reconnexió de l’universitari Luke (Miles Robbins, fill de Tim) amb el seu vell amic imaginari de la infància Daniel (Patrick Schwarzenegger, fill d’Arnold), que ara com llavors l’impel·leix a superar els seus propis límits. Durant aquesta espècie de revisió estudiantil d’‘El club de la lucha’, Daniel es tatua xuletes perquè Luke tregui bones notes, o l’empeny a lligar, o l’ajuda a recitar de memòria els llibres predilectes de la seva noia predilecta, l’artista Cassie (Sasha Lane).
Notícies relacionadesLa veritable foscor i millor tram del film arriba més o menys a l’equador, quan el fantàstic amic decideix prendre el control del cos de Luke. Hi ha un moment bastant icònic en què les cares de l’un i l’altre es comencen a fusionar viscosament, com en una escena eliminada de ‘Society’. Amb aquesta fusió de l’element digital i el tàctil, s’obre una carretera cap a un malson intangible amb imatgeria poderosa.
‘Daniel no es real’ resulta millor com més irreal, com més s’assenta en el terreny viscós del malson. Com a retrat d’una masculinitat en estat de crisi, és bastant simplista i reduccionista. Com a pur viatge imaginatiu, així en la seva segona meitat com en aquest pròleg amb reflexos del ‘Juego de niños’ de la sèrie ‘Suspense’, assoleix una notable capacitat suggestiva, una cosa en la qual té molt a veure la saturada fotografia de Lyle Vincent.
- Fenomen en auge La venda a pes de 'caixes sorpresa' d'Amazon arriba al centre de Barcelona: "És com una loteria"
- Universitat Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha
- MUNDIAL DE CLUBS Luis Enrique ignora Mbappé: «Soc soci culer, per això sempre em motiva jugar contra el Madrid»
- Previsió meteorològica Catalunya, en alerta per fortes pluges: aquestes són les zones on més pot ploure
- Detingut per matar d’una punyalada un multireincident al Prat de Llobregat per una venjança
- Succés Mor tirotejat un home en un portal del carrer de Consell de Cent a Barcelona
- Debat al Parlament El president Salvador Illa crida a un pacte sobre infraestructures per afrontar la mobilitat i el creixement econòmic
- Un gran projecte Així serà el nou Liceu Mar: 210 funcions anuals, restaurant amb vistes i 47 milions de pressupost
- Fort correctiu al jutge Peinado El Suprem rebutja la intenció del jutge Peinado d’imputar Bolaños en el cas Begoña al no apreciar cap indici de delicte
- Nou cicle republicà ERC exigirà un mínim de 50 militants i un 3% d’avals per constituir-se en corrent intern