ENTREVISTA

Roger Ballen: «Les meves fotos treuen a la llum el que la gent reprimeix»

El reconegut fotògraf sud-africà nascut als EUA parla del seu pertorbador 'Asylum of the birds', la presentació del qual en el Festval Lumínic de Sant Cugat va haver de ser posposada pel coronavirus

zentauroepp52597738 icult200629134159

zentauroepp52597738 icult200629134159

6
Es llegeix en minuts
Mauricio Bernal
Mauricio Bernal

Periodista

ver +

Si, aplicat a una obra artística, «personal» descriu un treball connectat amb la intimitat dels racons de l’ànima, llavors Roger Ballen no és simplement personal; ho és cruament, de vegades brutalment. El seu treball, sincer fins a ser descarnat, és el transsumpte estètic de les seves passions, de les seves obsessions; no poques vegades de la seva foscor. El fotògraf sud-africà nascut als EUA tenia previst visitar Sant Cugat amb motiu de l’exposició del seu inclassificable Asylum of the birds en el marc del Festival Lumínic de fotografia, però l’esdeveniment ha sigut posposat un any pel coronavirus i la seva visita també. L’espera val la pena.

-Les fotos d’‘Asylm of the birds’ van ser fetes... M’agradaria que em corregís si m’equivoco: en una casa dels suburbis de Johannesburg on conviu un grup de sense sostre amb una colònia d’ocells.

-Sí. Hi ha gent vivint allà i hi ha ocells que també viuen allà, volant per tota la casa. Diferents tipus d’aus. I la gent i les aus viuen junts. El que era interessant per a mi era la interacció entre els ocells i la gent. Vaig trobar el lloc el 2003, més o menys, vaig començar el projecte el 2009 i el vaig acabar el 2014. Un projecte de cinc anys. Vaig anar allà pot ser que quatre o cinc tardes cada setmana durant aquells cinc anys.

-No sona com un lloc obert al púbic. Suposo que la primera part del treball era guanyar-se la seva confiança.

-Cert. Si la gent no se sent còmoda amb tu no pots treballar en un lloc així. Però els queia bé i se sentien còmodes amb mi, i va acabar sent un ambient amigable per a mi. Fins i tot avui, cinc, sis anys després d’acabar el projecte, continuo tenint notícies de diferents persones que solien viure allà.

-¿Quina era la importància de les aus en tot això?

-Des del principi dels temps les aus han sigut una metàfora: les aus són el nexe entre el cel i la terra, i a més representen una cosa pura. De manera que la relació entre les aus i aquesta casa, que era el caos, plena de gent que, no sé com dir-ho... que semblava incapaç de bregar amb les seves vides, aquesta relació representava una metàfora sobre la condició humana. És important que s’entengui que no soc un fotògraf social, no soc un fotògraf polític, soc un artista, i el meu objectiu és expressar una cosa psicològica. No intento parlar sobra la vida a Sud-àfrica o sobre la societat sud-africana, aquest no és l’objectiu de la meva fotografia.

-Al contrari, crec que és el tipus de treball que parla sobre l’artista. ¿Què ens diu l’‘Asylum of the birds’ sobre vostè?

-Els significats són complexos, el que aquestes fotografies expressen és complex. Si volgués resumir, diria que aquestes fotografies expressen el fet que la relació entre la humanitat i la natura és hostil, no és amistosa. La gent s’equivoca, la gent a Occident i a les grans ciutats pensa que la relació entre l’home i la natura és d’harmonia perquè el seu gos dorm amb ells al seu llit per les nits. Però no funciona així, hi ha una ruptura profunda. Moltes de les fotografies són molt difícils d’explicar en paraules, i si no pots explicar una foto amb paraules, és perquè és una bona foto.

Una de les fotos del projecte ‘Asylum of the birds’. / ROGER BALLEN

-Va dir una vegada que Asylum of the birds, les fotos, el llibre, representen la maduresa de la seva estètica fotogràfica. ¿Podria definir això, la seva estètica fotogràfica, sisplau?

-La millor manera de descriure la meva fotografia és ‘ballenesca’. Així que la pregunta és, ¿què és ‘ballenesc’? ¿Quines paraules descriuen la fotografia de Roger Ballen? Podem parlar de paraules com a absurd, caos, complexitat, condició humana, significats subconscients... ¿De què va la vida? ¿Té algun sentit la vida? Les meves fotos retraten en molts casos la incapacitat de la gent de crear coherència, però, d’altra banda, i això és important esmentar-ho, les meves fotos des del punt de vista visual són extremadament coherents. No hi ha errors en les meves fotografies, visualment no hi ha errors, la composició és gairebé tot el temps perfecta. Les meves imatges són molt harmòniques, però els significats d’aquestes fotos no són necessàriament harmonia.

-Llavors suposo que està d’acord quan descriuen el seu treball com la recerca del costat fosc de la psique.

-No utilitzaria aquesta paraula, fosc, perquè no crec que la vida sigui una qüestió de llum i foscor. La vida és la vida. La vida no és foscor, és la vida. Normalment, quan la gent utilitza la paraula ‘fosca’ referint-se a les meves fotografies, es refereixen a la seva pròpia incapacitat de bregar amb la part del meu treball que interpel·la el seu subconscient. Les meves fotos tendeixen a treure a la llum les coses que la gent té reprimides, de les quals no volen parlar, o que no volen sentir, així que els hi diuen fosques, però no són fosques, en certa mesura hi ha molta veritat en el que retrato, i la gent en general no vol bregar amb la seva condició, amb la seva veritat. Prefereixen fugir-ne. Aquest és el món en el qual vivim.

Una altra imatge d’‘Asylum of the birds’. / ROGER BALLEN

-Expliqui’m, ¿per què la fotografia és el millor mitjà per expressar-se?

-Veurà, si mira les meves fotografies, excepte potser les dels últims cinc anys, veurà que en totes hi ha pintura, hi ha instal·lació, hi ha escultures... Això inclou les fotos d’‘Asylum of the birds’. Pràcticament en cada foto hi ha una pintura o un dibuix, forma part de la meva estètica: el que passa és que la pintura, el dibuix, l’escultura, la instal·lació, tot això és transformat a través de la fotografia. Per respondre a la seva pregunta, treballo amb la fotografia però també amb altres mitjans. ¿Va veure el vídeo d’‘Asylum of the birds’?

-El vaig veure.

-Bé, vaig fer aquest vídeo, així que també faig vídeo. Treballo amb tots aquests mitjans, però generalment tot conflueix en la fotografia.

-Crec que és el gran assoliment de qualsevol artista, arribar a expressar el món en els seus propis termes, ¿no creu?

-Això és el més important per a un artista, quan la gent veu la seva obra i diuen, ah, un ‘Picasso’, ah, un ‘Miró’. Immediatament veuen la identitat particular del treball. Però també és important que el treball tingui un significat substancial. Hi ha molta obra al món de l’art contemporani que dius, bé, això sembla artístic, però en realitat no diu res. Així que és important no només crear la teva pròpia estètica, sinó que la teva estètica ha de tenir significats profunds. Això és una cosa que ja no veiem amb gaire freqüència, és una cosa que els artistes ja no busquen necessàriament com abans.

Notícies relacionades

-Em crida l’atenció que es defineixi no com a fotògraf sinó com a ‘image maker’, faedor d’imatges. Hi ha una gran diferència.

-Gràcies per preguntar-ho. El problema amb la fotografia en aquests dies és que cada dia probablement es fan mil milions de fotografies: tothom és fotògraf. Tothom està documentant les seves festes d’aniversari, el que van menjar ahir a la nit o les seves sabates noves. Però la veritat és que només estan documentant el món exterior a través de la càmera. No estan transformant la realitat. Crec que la diferència entre un ‘image maker’ i el que coneixem com un fotògraf tradicional és que l’’image maker’ transforma la realitat en una visió amb significat, una visió amb substància i tant de bo amb un valor durador.

Temes:

Fotografia