SOBRE BERNARD HILDA
Rahola rebutja haver-se apropiat de la idea d'una novel·la de J. M. Loperena
L'advocat i escriptor diu que va escriure la seva el 2008 i que la periodista s'apropia fins i tot de les seves invencions
L'escriptora amenaça amb querelles a qui dubti de la seva autoria i assegura haver-se documentat durant anys
zentauroepp36546693 television tv3 fora de serie pilar rahola conversa amb mar190217193453
La periodista i escriptora Pilar Rahola ha negat la insinuació de l’advocat i també escriptor Josep Maria Loperena d’haver-se apropiat a la seva última novel·la, ‘L’espia del Ritz’, d’una idea argumental que ell va plasmar en un llibre fa més de deu anys, però que s’ha publicat recentment, per la qual cosa les dues publicacions s’estan venent alhora.
En el seu perfil de Twitter, recollit per Efe, Rahola ha explicat aquest dissabte que «el material per a ‘L’espia del Ritz’ s’inspira en un reportatge de la revista Sàpiens de 2003, escrit per Jordi Finestres després d’estar dos dies a París amb Bernard Hilda.
Després d’anunciar-se la publicació de ‘L’espia del Ritz’ per part del segell editorial Columna, pertanyent al grup Planeta, el mes de març passat Loperena va escriure que «coincidia totalment» amb la seva novel·la ‘L’espia del violí’ quant al personatge de Bernard Hilda i les seves peripècies, un text que havia escrit el 2002 per encàrrec de Columna quan estava dirigida per Miquel Alzueta.
Des del 2008
Loperena va inscriure el 20 de maig del 2008 al Registre de la Propietat Intel·lectual la seva novel·la, que finalment «va ser rebutjada per raons comercials».
Al cap de gairebé deu anys, Judit Terradellas, productora de l’Editorial Efadós, que llavors preparava una col·lecció de novel·la històrica, va rescatar aquesta novel·la de Loperena, que coincideix ara a les llibreries amb l’obra de Rahola.
Rahola comenta que també es va inspirar en altres referències com un article de Joan de Sagarra a ‘El País’ i en l’entrevista que li va fer Víctor Amela a Bernard Hilda a ‘La Vanguardia’ el 2003.
«Durant anys he recollit informació sobre Hilda, les xarxes d’evasió i l’espionatge entre nazis i aliats a Catalunya, com es recull al llibre», explica la periodista, que recorda: Hilda «mai va venir a Barcelona per fer cap missió; va venir a peu pel Pirineu, fugint dels nazis, i jo he recorregut a peu els camins que va seguir; i mai va treballar per al MI6, sinó que va ser informant de France Libre després de saber que la família de la seva dona va ser deportada a Auschwitz».
Querella
Rahola anuncia que des d’avui el seu advocat prepara «una querella criminal contra qui asseguri que la novel·la té altres orígens» i afegeix: «He dedicat massa anys d’investigació i escriptura a la novel·la com per permetre cap difamació».
Admet Loperena el dubte de si hi ha plagi o no, però considera que «és evident que qui ha donat el meu guió a Rahola s’ha apropiat indegudament del personatge de Bernard Hilda, de la seva qualitat de fals espia, dels esdeveniments que em vaig inventar i de l’ambient de l’alta burgesia de Barcelona que sobrevivia a La Parrilla del Ritz».
Notícies relacionadesLoperena ha enviat aquesta setmana a través dels seus advocats un requeriment judicial a l’editorial Columna amb la intenció que acceptin l’«apropiació» de l’argument, el personatge i la trama de la seva obra.
