Comelade i la seva constel·lació

Un dels plats forts del Docs Barcelona és ’Constel·lació Comelade’, documental que s’endinsa en l’univers de Pascal Comelade. A través de les seves peculiars melodies i la utilització d’instruments de joguina, el músic de Montpeller ha desenvolupat una obra que uneix meravellosament allò experimental i allò popular.

Un dels seus col·laboradors més habituals, el saxofonista Pep Pascual, diu d’ell que és un alquimista. Comelade se sent còmode amb aquest concepte i Luis Ortas Pau, director del film, ho subscriu: «Uneix Federico Fellini, els Cramps i Boris Vian i fa una cançó. Té una gran capacitat per fer connexions que a més són molt actuals», ens comenta el realitzador mallorquí.

La filmació ha durat tres anys. «En aquest temps, qualsevol cosa que fes la gravava: un bar de Seta que li agradava molt i que anava a tancar o l’actuació de Salamanca, que havia de ser l’última del projecte amb Miquel Barceló», explica Ortas. Barceló és una de les connexions. Ortas va realitzar amb el pintor el documental ‘Mar de fang’ (2005): «Parlem molt de Comelade i llavors Barceló preparava amb ell una performance d’imatges fantasma». En el documental veiem el resultat d’aquest projecte escenificat a Salamanca: Barceló improvisant sobre una gran tela amb pintura que al cap de poc temps s’esvaeix i Comelade acompanyant musicalment el procés.

Reticent a la càmera

El músic és reticent a deixar-se filmar. «No m’agrada quan em filmen en directe», ens diu Comelade. «Quan apareix una càmera, un micròfon, surt sempre una part teatral. Ha sigut complicat, però vaig acceptar fer-ho i crec que els he donat prou material». Comelade explica que des dels seus inicis, el 1975, sempre he tingut un problema amb el concepte global de representació de l’artista. No obstant, en aquest film s’exposa públicament en una cosa tan íntima com la creació a l’estudi de gravació, quan el veiem preocupat per un piano que no el convenç o la recerca de la millor nota final per a una cançó. «El que m’interessa és que el resultat final mostri de forma correcta la meva manera de practicar la música, les col·laboracions amb altres artistes i el trànsit permanent des de 1985 per Ceret, Perpinyà, Barcelona, Palma, Figueres, Girona... Hauria de ser el retrat del caos, el frenesí i la feina». Si això es compleix, Comelade estarà satisfet amb aquesta constel·lació.

Notícies relacionades

¿Per què no s’atreveixen amb l’espardenya?

L’OBC estrenarà ‘Dream requiem’ de Wainwright

A Ortas li interessava molt explicar la part menys coneguda de l’artista, com els seus dibuixos i la relació amb el còmic. Per això hi participa Max, un dels autors de còmic més importants per a Comelade i «la persona més pròxima al meu treball, a la meva manera d’entendre el món». Per a Ortas, «Max i Comelade estableixen connexions subterrànies entre diferents àmbits culturals».

En el documental també apareixen Enric Cassases, Pau Riba i Jaume Sisa, entre d’altres. Per problemes de metratge han quedat fora el periodista Donat Putx –autor d’un llibre sobre Comelade previst per al desembre–, Albert Pla i Biel Mesquida, «el gran nexe d’unió entre Pascal i Mallorca».