Vuit pistes per endinsar-se al D'A

Fins i tot en versió una mica reduïda, la programació del D’A pot aclaparar. Des d’aquí recomanem començar, per exemple, pels vuit títols aquí assenyalats, i després anar estirant els fils que cadascú consideri més atractius. 

1. ‘Habitación 212’, una mica de còmput amorós

Chiara Mastroianni interpreta una dona infidel, i el seu veritable exmarit, Benjamin Biolay, el seu marit, en una comèdia agredolça sobre amors no viscuts, camins no presos i remordiments de classes diverses. Sense ser, com altres de Christophe Honoré, un musical, es basa en el sentit de la possibilitat que associem a aquest gènere. Durant la nit de reflexió que la Maria i el Richard passen separats, ella a l’habitació d’hotel del títol, ell al seu niu conjugal, tot sembla possible, tant argumentalment com formalment. ‘Habitación 212’ és un cas estrany de comèdia contemporània visualment ambiciosa.

---

2. ‘Little Joe’, terror viral d’autora

No hi ha mai prou versions de la història de ‘La invasió dels ultracossos’: la seva ressonància poètica i valor al·legòric encara s’han d’esgotar. ‘Little Joe’ no és, en realitat, una revisió de la novel·la de Jack Finney, però en el centre de la història també hi ha una planta que podria estar donant lloc a versions diferents de nosaltres mateixos. La respectada Jessica Hausner, la carrera de la qual repassa el D’A, se serveix d’aquesta premissa per reflexionar de nou sobre els absurds corrents de comportament que regeixen la nostra societat. Un avís: només es podrà veure des del dia 3 de maig i durant un temps limitat de 48 hores.

---

3. ‘Un blanco, blanco día,’ no és només venjança

Sovint es defineix ‘Un blanco, blanco día’ com un ‘thriller’ de venjança, però el segon llarg de Hlynur Pálmason amaga un laberint de ramificacions i inquietuds addicionals. Un policia mig jubilat, Ingimundur (Ingvar Sigurdsson), descobreix que la seva difunta dona, morta en accident de cotxe, va tenir una aventura amb un veí. Això trastoca tot el seu món: el seu procés de dol i la seva relació amb la persona que més estima, la seva neta de vuit anys. També fa que la seva brúixola moral trontolli. Hi ha alguna esgarrifança de gènere pura , però també psicogeografia, abstracció i desorientació.

---

4. ‘Ivana the Terrible’, la tragicomèdia del jo

L’autoficció no està de moda només en literatura. A ‘Ivana the terrible’, Ivana Mladenović es posa davant i darrere de la càmera per explicar una versió ficcional de la veritable crisi psicològica que va patir mentre acabava la seva primera pel·lícula, ‘Soldiers. A story from Ferentari’, vista al D’A del 2018. Mentre prova de recuperar-se d’una malaltia que, segons li diuen, és purament psicosomàtica, l’Ivana comença una relació amb un home més jove i es converteix en el xafardeig de veïns i familiars, que, per cert, s’interpreten també a si mateixos. Una tragicomèdia àcida amb el regust insubstituïble de la veritat.

---

5. ‘La reina de los lagartos’, ‘E.T.’ costumista i surrealista

És difícil descriure aquest petit llarg (63 minuts rodats en súper-8), com ja passava amb anteriors projectes del duo barceloní Burnin’ Percebes. Però ho intentarem. Descriguem-lo com una versió més costumista i obscena d’‘E.T. l’extraterrestre’, amb Javier Botet com l’alienígena en qüestió i Bruna Cusí com la dona terrestre amb qui té un idil·li que acaba per allargar-se perillosament. No esperin gaire acció: esperin els plaers de l’humor espontani, molt deliri surrealista o una persistent música processional que de vegades fa riure i de vegades angoixa. Ovni per a espectadors aventurers.  

---

6. ‘Roubaix, une lumière’, mals carrers amb poesia

Al D’A tenen entre els seus directors de capçalera Arnaud Desplechin, del qual ja van projectar ‘Tres recuerdos de mi juventud’ el 2016 i ‘Los fantasmas de Ismaël’ el 2018. La seva última pel·lícula és un ‘thriller’ social basat en un cas real: l’assassinat d’una dona gran a mans de dues noies a Roubaix, ciutat natal del director, fa ara gairebé dues dècades. Roschdy Zem és un dels policies al càrrec del cas; la gran Léa Seydoux, una de les principals sospitoses. Segons informacions arribades de Cannes, el director de la inoblidable ‘Rois et reine’ aconsegueix trobar rastres de poesia als mals carrers de França.

---

7. ‘To the ends of the Earth’, lluny de casa

Notícies relacionades

El D'A se celebra a casa

Amb el peu esquerre

Després d’haver dirigit ‘Le secret de la chambre noire’ a França, el japonès Kiyoshi Kurosawa va tornar a sortir de casa per a ‘To the ends of the Earth’, rodada a l’Uzbekistan, on una presentadora de programa de viatges (encarnada per l’estrella J-pop Atsuko Maeda) i el seu equip es llancen a la recerca d’un peix mític. En aquesta localització als confins de la Terra, la jove Yoko veurà la seva personalitat posada a prova. Aquesta barreja aparent de comèdia, ‘thriller’ i drama romàntic, que es revela progressivament com un estudi del xoc de cultures, és una de les pel·lícules recents del seu prolífic autor amb crítiques més bones.  

---

8. ‘A stormy night’, breu però important trobada

Després de colar dos dels seus curts al D’A 2019, el barceloní David Moragas tanca el festival d’aquest any amb la seva primera pel·lícula llarga, hereva espiritual de ‘Weekend’ (el clàssic debut d’Andrew Haigh) sobre la breu trobada entre dos joves gais amb visions oposades de l’amor i de la vida. El mateix Moragas n’encarna un, el director de documentals Marcos, però segons ens va explicar, més per qüestions de necessitat pràctica que per narcisisme. No pretén ser el nou Xavier Dolan; la seva visió és més minimalista. Un avís: només es podrà veure des del dia 9 de maig i durant un temps limitat de 48 hores.