El D'A se celebra a casa

El 20 de març arribava la notícia: el D’A Film Festival desafiava la pandèmia i no s’anul·lava ni es posposava, només s’adaptava. La seva pròxima edició, la desena (qualsevol fast d’aquest aniversari s’ha volgut reservar per a l’any vinent), tindria lloc en les dates previstes, del 30 d’abril al 10 de maig, només que a casa nostra en lloc de les sales.

La plataforma Filmin acollirà en els pròxims dies el 70% de la programació prevista al principi; de la resta s’ha hagut de prescindir, sobretot per qüestions de drets i estratègies d’estrena. Queda molt per escollir: fins a 45 llargs i 19 curts conformen una selecció fidel a l’esperit del festival. De nou, el D’A ens porta les noves obres d’autors consolidats, aposta per grans valors en construcció i recorda que un altre cine espanyol (més atrevit, més impredictible) és possible.

La pel·lícula inaugural, que alguns d’afortunats podran veure des de les 20.00 h de dijous, dia 30, i la resta a partir de les 0.00 de divendres, dia 1, continua sent la prevista: ‘Habitación 212’, una fantasia sentimental de Christophe Honoré, l’‘auteur’ homenatjat l’any passat pel D’A. Aquest any, la retrospectiva està dedicada a Jessica Hausner, directora austríaca que ha analitzat el misteri de l’ésser humà a través del retorciment de gèneres i l’ambigüitat general.  

La secció Direccions, dedicada a noms realment propis, inclou aquest any pel·lícules de Werner Herzog (‘Nomad: In the footsteps of Bruce Chatwin’), Arnaud Desplechin (‘Roubaix, une lumière’, en la seva estrena espanyola) i Kiyoshi Kurosawa (‘To the ends of the Earth’). «Aquestes pel·lícules són bàsiques, i en concret destacaria la de Desplechin, un ‘thriller’ social brutal en molts sentits», ens diu Carlos R. Ríos, director del certamen. «Però també m’agradaria destacar tota la secció Talents, la millor i més coherent dels últims anys». Hi competeixen directors amb un màxim de tres llargs, cas de l’algerià Amin Sidi-Boumédine (‘Abou Leila’), l’islandès Hlynur Pálmason (‘Un blanco, blanco día’) i el xinès Gu Xiaogang (‘Dwelling in the Fuchun Mountains’). Com poden veure, el D’A acull cine de les més diverses procedències. 

Notícies relacionades

Vuit pistes per endinsar-se al D'A

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

De l’exercici d’exploració sol emergir sempre la mateixa conclusió: som diferents però, alhora, molt semblants. Curiosament, la circumstància que aquest any més ens uneix ha destil·lat en el programa. «Hi ha moltes pel·lícules sobre un cert confinament», diu Ríos. «Des del film d’inauguració, ‘Habitación 212’, fins a pel·lícules sud-americanes com ‘Los sonámbulos’ i ‘Algunas bestias’, passant per algunes de la secció estatal [‘Un impulso colectivo’] ... Totes elles són anàlisis de l’ésser humà a través d’un confinament proposat». 

Sobre el futur d’aquest i altres festivals, així com el consum de cine en sales, Ríos vol ser positiu: «Jo crec que tornarem a omplir els espais de cultura, ja siguin teatres, sales de concerts o cines. Però potser els festivals haurien de començar a combinar les dues pantalles. Potser aquesta crisi ens permet aprendre coses, avançar i millorar. El cine d’autor té dificultats per estrenar-se en sales. Si hi ha més oportunitats que tingui visibilitat, benvingudes siguin aquestes oportunitats».