Alfonso Vilallonga munta un cabaret veïnal al seu balcó

Després d’haver dedicat un parell de cançons jocoses al procés, el nou ordre de la realitat s’imposa: ¿què pot superar el Covid-19 com a motor d’angoixes i sotsobres? I sospirant per allò que vam tenir i pel que desitgem que torni a ser, Alfonso Vilallonga ha estrenat una cançó, ‘Je t’attends’, amb el seu vídeo gravat al balcó de casa seva, que brinda un cant a la brisa de la primavera, a les rialles, el ball i a l’alegria de viure.

«‘Je t’attends’, jo t’espero, perquè estem desesperats, ¿no és així? Esperant que tot això s’aixequi i poder veure els amics, i que tot això passi», diu Vilallonga des del seu domicili a Vallcarca. La cançó no és seva, sinó un original del 1963 de Charles Aznavour (lletra) i Gilbert Bécaud (música) que representa l’avaçament del seu nou disc, ‘Hors de saison’ (‘Fora de temporada’), ja gravat (i masteritzat a Abbey Road), però que no sap quan podrà veure la llum. Un simpàtic número de swing en francès per introduir un raig de llum en les nostres decaigudes existències. «M’ha semblat una cançó molt indicada, ja que ara mateix estem tots esperant veure què passa».

Veïns i familiars

El vídeo és un exemple de com aplicar l’enginy a circumstàncies ingrates: Vilallonga, marcant-se passos de ball al balcó i encomanant el ritme a les seves simpàtiques veïnes. Tot verídic, i fet en família: també s’hi deixen veure, des dels seus confinaments respectius, la seva filla Dalila, que viu a Altafulla amb la seva mare, i els seus dos nebots bessons, el Matías i el Félix, i del muntatge se n’ha encarregat la seva germana Elena, «que és traductora, però fa vídeos a temps parcial, i molt bé, per cert». Tot va ser «molt espontani», assegura. «Vaig tenir la sort que el veí del costat té una càmera bona, amb trípode i tot, i parlant-ho se’ns va ocórrer improvisar això».

Gràcies al fatídic coronavirus, Vilallonga ha tingut ocasió d’estrènyer llaços amb un veïnat amb què no sempre ha anat a una. «En aquesta illa, quan fan cassolades, jo soc una mica el cigró negre. L’altre dia, quan hi va haver aquella contra el Rei, jo vaig sortir amb un megàfon que tinc i vaig cridar: ‘I Torra, què?’», rememora. El vídeo, diu, l’ha ajudat que el vegin amb millors ulls. «Me’ls he guanyat», pressent. «A l’acabar la gravació van aplaudir tots, fins i tot els de les estelades. La música està per damunt de tot». El seu propòsit final amb ‘Je t’attends’ és «donar una mica d’alegria i d’expressió, perquè aquests dies puges per les parets». Ell, en particular, que s’ha quedat sol a casa. «Estic bé; ja estic bastant confinat normalment, però sí que trobo a faltar algun ‘revolconcillo’ amb la meva nòvia, confinada a casa seva».

Afrancesat de cor

Aquesta és una de les tres cançons alienes que contindrà l’àlbum ‘Hors de saison’, juntament amb la clàssica ‘Et maintenant’ (Bécaud) i aquella fita més moderna titulada ‘Jardin d’hiver’, amb què Benjamin Biolay i Keren Ann van reflotar fa 20 anys la carrera d’Henri Salvador. Les altres peces són seves. Gairebé totes, en francès: ara que sembla entreveure’s un nou ordre mundial decantat cap a orient, ¿s’aferra Vilallonga a l’‘ancien régime’? «Jo sempre he sigut molt afrancesat», concedeix l’autor de ‘Toutes les choses’. «Però penso que el francès és una llengua que agrada a tothom, fins i tot a qui no l’entengui». De moment. «Potser el pròxim disc el faig en xinès. ¡Cabaret xinès!».

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

També està ocupat en la banda sonora de la nova pel·lícula d’Isabel Coixet, ‘Nieva en Benidorm’, que s’ha d’estrenar a la tardor, un film que ens regalarà el seu debut com a actor. «Faig de mestre de cerimònies en un espectacle porno de Benidorm», revela. «Amb diverses frases, ¿eh?». I observa amb filosofia els foscos núvols que s’aproximen a poc a poc a la seva agenda de concerts: la teòrica presentació del disc a Luz de Gas, el 25 de maig, els dos recitals a Peralada... «Però el músic ja viu preocupat normalment i ja no saps si anirem de Guatemala a Guatepeor».

L’ésser humà no canviarà després d’això per art de màgia, sospita, però sí que confia que «ens ocupem del que hem d’ocupar-nos», des de «la salut i el planeta» fins a veure els amics i les coses senzilles de què ara estem privats». El virus, com a «càstig a la humanitat per donar importància a coses irrellevants». Però Alfonso Vilallonga es considera «bastant optimista en general» i apel·la a sàvies citacions per ratificar-ho. «Com deia el meu avi, les coses s’arreglen. Malament, però s’arreglen».