Love of Lesbian anuncia un disc «profètic» i «amb un punt apocalíptic»

A Love of Lesbian el sotrac del malèfic bitxo els ha agafat en plena gravació del seu nou disc, el successor d’‘El poeta Halley’ (2016), les sessions del qual van començar al gener i que esperen reprendre quan es pugui. Mentre duri aquest estrany estat de les coses, emeten senyals al món a través d’un programa d’activitats en ‘streaming’: conversa amb un convidat els dimecres amb el guitarrista, Jordi Roig; receptes gastronòmiques els dissabtes per part del bateria, Uri Bonet; els recitals literaris de Santi Balmes els diumenges i la secció musical itinerant del guitarrista Julián Saldarriaga.

View this post on Instagram

A post shared by @santibalmeslol

A Balmes, el confinament li ha servit almenys per decidir-se a deixar de fumar. «Fa uns dies vaig anar a l’estanc a comprar tabac, per no quedar-me sense existències, i estant allà amb el dependent, tots dos amb mascaretes, em vaig adonar que ens estàvem protegint d’alguna cosa i alhora traficàvem amb verí», explica. «Vaig pensar que potser era el moment de deixar-ho». El cantant del grup barceloní entreté el seu confinament familiar, amb la dona i les filles, de 15 i 16 anys, abonant-se a sèries televisives (segueix la peripècia d’‘Ozark’; recomana ‘Devs’ i ‘Undone’) mentre es fa preguntes sobre el món amb què toparà aquest disc de Love of Lesbian a mig fer. «¿Com s’interpretaran les lletres en què estava treballant després d’aquesta debacle?».

Cançó premonitòria

Les noves cançons transmeten «missatges més aviat moixos sobre el món, ja sigui en termes socials, polítics o ecològics», revela. I una inquietud derivada de «les ‘fake news’, els totalitarismes i la barreja de tot això». En aquell món previrus, Santi Balmes va escriure una cançó que ara sona premonitòria. «La lletra diu ‘en temps de la pesta bubònica, romanticismes els justos’», assenyala sorprès. «És la més embogida i punk de les cançons noves. La vaig escriure fa sis mesos i ara no sé si acabar de gravar-la amb la presa definitiva quan tornem a l’estudi, perquè em farà gràcia pensar en la meva mig profecia, o eliminar-la pel mal rotllo que em farà».

Balmes va treballar en aquests temes pensant «en un futur lineal, sense imaginar una cosa tan abrupta com el que ha passat», però influït, creu, pel «que es respirava en l’ambient». Anuncia un àlbum «bastant directe i expeditiu, menys líric que l’anterior, i amb un punt apocalíptic, marcat per les coses que han passat en els últims temps, des del procés a l’auge de Trump fins a Bolsonaro». Veient el perfil de certs líders, Balmes sospita que «hauríem de començar a fer controls psiquiàtrics dels polítics que arriben al poder».

Saturació tardoral

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Parlem d’un disc, diu sense embuts, «profètic, d’agafar por», confessa. El repertori està tancat, però encara és a temps de modular el to de les lletres si ho cregués convenient. «Queda aquella temptació d’afegir-hi una cosa que documenti el present. Jo la tinc, i encara tenim temps», assenyala. Ara, tot és objecte de reconsideració. «El disc havia de sortir al maig, la gira queda trencada per la meitat, i potser podríem treure’l a la tardor, però ¿ens interessa? ¿És bo que surti en un moment en què hi haurà tantíssimes coses que s’hauran postergat, com els festivals que passen a l’octubre?», es pregunta Balmes, que exposa un temor. «A veure si llavors estressarem el consumidor cultural».

Mentre es decideix, el menú ‘lesbià’ en ‘streaming’, a través d’Instagram, el mostra recitant textos literaris i poètics variats. «Bukowski, Neruda, Palau i Fabre, Espriu... Una barbaritat. I textos que la gent escriu, i alguna cosa meva», explica Balmes, que va obrir un compte de correu específic per rebre propostes. «I en una hora i mitja el vaig haver de tancar perquè em vaig espantar amb la quantitat de missatges que em van arribar. ¡Tinc material per a un confinament de mig any!».