'Un encuentro sobrenatural': comèdia i misteri al Teatre del Raval

En aquests dies difícils alguns teatres intenten continuar obrint les portes. Això sí, seguint les recomanacions oficials i reduint el seu aforament. Un és el Teatre del Raval, on encara es pot veure Un encuentro sobrenatural, una comèdia d’intriga amb elements fantàstics Un encuentro sobrenatural,escrita per Joaquim Bundó, dirigida per Joan Olivé i protagonitzada per Roger Pera, Andrea Montero, Quim Casas i Rai Borrell, que comparteix personatge amb José Manuel Serrano.

Mentre sona un tema de jazz de la pel·lícula Cotton Club s’aixeca el teló i descobrim que estem al menjador d’una casa familiar amb el seu sofà, cadires i taules, parets amb paper pintat i una finestra tapada per una cortina. Allà hi ha el Jorge, un home de mitjana edat amb una gorra que s’ha citat amb la seva exdona, la Isabel, amb qui va compartir un breu matrimoni d’un mes. Està una mica deprimit i tira endavant gràcies a les pastilles ja que pateix pel suïcidi recent del seu germà. Entre tots dos hi ha molta tensió i retrets i paraules gruixudes.

Una reunió amb misteri

Ha convocat també unes dues persones més: el Juan Lucas, el seu cosí molt amanerat, que també és el soci amb qui té pensat vendre’s l’empresa familiar i el seu amic Toni, un psiquiatre que el medica i que hipnotitza la gent perquè, per exemple, deixi de fumar. Els explica que els ha reunit per dir-los una cosa molt important. El seu difunt germà se li està apareixent, creu veure’l pel carrer i fins i tot el truca o li envia missatges enigmàtics al mòbil que desapareixen poc temps després.

No té proves de la seva presència, però assegura que és entre ells tot i que no el puguin veure, el que provoca les primeres situacions esbojarrades i sonen les primeres rialles entre el públic que, en algunes funcions, fins i tot comenta els detalls en veu alta. Amb aquest descobriment apareixen els primers dubtes. ¿Serà veritat el que està explicant? ¿S’haurà tornat boig? ¿Els estarà manipulant amb finalitats estranyes?

Girs argumentals i sorpreses

L’únic que és segur és que passa una cosa rara ja que els llums de la casa s’apaguen quan menys t’ho esperes. A partir d’aquí, els personatges, presos del nerviosisme van bevent i bevent mentre els girs argumentals es van succeint sense treva. Tots es van desinhibint cantant-se les veritats fins a arribar a un desenllaç inesperat.

Notícies relacionades

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El retorn digital de ‘Sálvame’

És una obra de petit format que transcorre en un únic escenari durant una mica més d’una hora i que entreté per la gran quantitat de sorpreses que amaga. El text grinyola una mica respecte als acudits que es fan sobre l’homosexualitat del Juan Lucas, la majoria bastant toscos i tòpics i que semblen trets d’una altra època tot i que es pot reconèixer que també tenen el seu públic. Malgrat tot se salva per l’enginy del tram final en què cada novetat és rebuda amb sorpresa per la platea.

Més intriga que comèdia

I és que si bé la part còmica, centrada en l’embolic i l’engany, té només alguns apunts divertits, la seva trama de misteri resulta molt més interessant i rocambolesca, manté l’interès de l’espectador i aconsegueix que vulgui conèixer què és el que realment està passant, on hi ha la veritat i la mentida i fins on els personatges són qui diuen ser o han fet el que s’intueix. Un muntatge per passar l’estona dubtant si aquesta trobada és realment sobrenatural o, com si fos el número d’un mag, té trampa. Haurem d’esperar fins al final...