'Boulder': la intromissió del fill

El 2018, ‘Permagel’ es va convertir en un ‘must-read’ gràcies a una recepció entusiasta, tot i que no disposés d’una gran campanya publicitària darrere. Escrit amb prosa funcional, el llibre reunia en primera persona l’experiència lèsbica i el desig de mort amb una cruesa no exempta d’ironia. Dos anys després, Eva Baltasar (Barcelona, ​​1978) publica la seva segona novel·la.

Construïda amb una estructura més unitària, ‘Boulder’ manté una narradora àvida, però ara es troba en una relació estable i duradora. El tema que aborda, amb el mateix llenguatge directe –ocasionalment poètic–, és la maternitat. L’erotisme no és tan explícit com a ‘Permagel’ (publicada en castellà com a ‘Permafrost’) ja que ara la transgressió és una altra: la disgregació de la parella vinculada al naixement d’un fill.

El tema, poc habitual en la literatura, s’aborda sense embuts. Quan la dona amb qui viu la narradora vol tenir un fill, ella s’hi resisteix, però acaba acceptant-ho de mala gana. Ja abans de néixer, no obstant, considera aquest fill una intromissió, un nouvingut que adquireix un protagonisme intolerable i se situa entre elles. Després del part, la narradora se sent encara més exclosa. No suporta el vincle entre mare i fill, que viu com a excloent, ni les atencions que ella ha perdut i que ara rep l’intrús. Viu la maternitat com una esclavitud i, encara pitjor, com la condemna a un «futur gastat».

Enemiga dels llaços familiars, gelosa del fill, la narradora no es resigna al paper de secundària i reacciona amb alcohol i sexe clandestí, com ho faria un personatge de Charles Bukowski (autor amb qui comparteix més d’un tret d’estil). Amb Boulder, Baltasar va més enllà de ‘Permagel’, fins al punt que, com passa amb les antiheroïnes de Gillian Flynn, o l’antisuperheroïna Jessica Jones, a les seves mans, la nova feminitat evoca la vella masculinitat.