'La camarista', el revers 'indie' de la 'Roma' de Cuarón

Lila Avilés pertany a una nova generació de directores mexicanes que estan desafiant el caràcter patriarcal del cine del seu país. Tots coneixen Guillermo del Toro, Alfonso Cuarón i Alejandro González Iñárritu, però pocs Alejandra Márquez, Tatiana Huezo, Ángeles Cruz, Mariana Chenillo, Astrid Rondero o Elisa Miller, malgrat que estan fent un cine molt més valent i compromès.

«M’agradaria aprendre’m tots els noms seguits de les meves companyes com si fos un rap, per no oblidar-me’n de cap», diu Lila Avilès. La directora estrena ‘La camarista’, una pel·lícula que podríem considerar el revers ‘indie’ de ‘Roma’ de Cuarón, amb la qual té alguns punts en comú (a més d’haver representat en anys consecutius Mèxic en els Oscars): Totes dues estan explicades des del punt de vista d’una dona que treballa com a empleada domèstica, la primera dins d’una casa acomodada, la segona en un hotel de luxe. Són personatges tradicionalment invisibles, que han de passar desapercebuts, però en aquest cas, el veritable focus és aquesta dona oprimida que lluita en el seu dia a dia per tirar endavant enmig d’un entorn hostil, no el senyor blanc i ric que es posa darrere de la càmera per transcendir a través d’una història sobre la lluita de classes.

Notícies relacionades

Música amb Barcelona com a escenografia

Diada popular i sense cues

La camarista segueix Eve (Gabriela Cartol) en el seu periple diari a l’hotel. No la veiem en cap altre espai, no sabem com és la seva casa o què ha d’afrontar quan hi arriba, només que té un fill que ha de mantenir. I que s’esforça moltíssim per fer-ho tot bé. «S’exigeix massa a si mateixa. Per això resulta un personatge tan impenetrable al principi, perquè està enfocada en els seus objectius».

Lila Avilés és autodidacta, es va formar al teatre i per a la seva primera pel·lícula es va basar en l’obra de l’artista Sophie Calle ‘L’hotel’. «Els hotels, els aeroports, són espais on la gent està sempre circulant, l’eterna novetat. Com el pas del temps. Res queda, tot és efímer».