'Salvar o morir': herois de traç gruixut

‘Salvar o morir’ aspira a celebrar el coratge d’un home i, per extensió, la de la professió de bomber en el seu conjunt. I per a això funciona com dues pel·lícules diferents, totes dues profundament bastes. La primera observa amb detall pretesament documental el dia a dia d’aquests admirables professionals, dividint-se per a això entre la seva vida a la caserna i les seves intervencions contra el foc, i en el procés s’empatxa de tal manera d’heroisme masculí que bé podria funcionar com a campanya publicitària de reclutament. Al llarg d’aquestes escenes, així mateix, l’heroi de la pel·lícula exerceix de protector silenciós mentre la gentil dona exerceix cuina o mira preocupada a través de la finestra.

La segona pel·lícula dins de ‘Salvar o morir’ acompanya el seu protagonista al llarg de diversos anys, a l’hospital, sotmès a una llarga successió d’intervencions quirúrgiques a causa d’un terrible accident laboral. El veiem primer postrat i momificat, reduït a dos ulls sense rostre i un murmuri animal, i posteriorment ja posat dempeus però desfigurat, pendent de reconstruir-se a si mateix i a la seva família. I mentre contempla aquest home valent i afectuós i pràcticament perfecte mentre lluita per superar obstacles gairebé insalvables, el director Frédéric Tellier recorre als mètodes habituals –música llagrimosa, primers plans de personatges emocionalment enfonsats, discursos commovedors– per decidir quan hem de plorar.