FESTIVAL CINEMATOGRÀFIC

Helen Mirren: «Vin Diesel és una estrella; jo només soc una actriu»

La intèrpret britànica rep l'Os d'Or honorífic a la seva carrera en la Berlinale

zentauroepp52517636 icult helen mirren200227190416

zentauroepp52517636 icult helen mirren200227190416 / TOBIAS SCHWARZ

2
Es llegeix en minuts
Nando Salvà

Helen Mirren assegura sentir-se especialment emocionada per l’Os d’Or honorífic que aquest dijous li atorga la Berlinale, potser perquè és un dels pocs premis interpretatius de prestigi que encara no tenia –ha guanyat l’Oscar, el Globus d’Or, l’Emmy, la Copa Volpi de la Mostra de Venècia, el guardó a la millor actriu del Festival de Cannes i l’Os de Plata en aquest mateix certamen; per descomptat, l’explicació que ella en dona és molt més diplomàtica: «Sento un gran respecte per aquest festival, sobretot perquè el seu públic és molt exigent i crític, i no es deixa impressionar per Hollywood», assegura la britànica davant de la premsa. «Em permet confiar que he fet algunes coses bé en la meva carrera, al cap i a la fi».

Al llarg d’una trajectòria de més de mig segle, Mirren ha treballat per a alguns dels grans cineastes del nostre temps –Peter Weir a ‘La costa de Los Mosquitos’ (1986), Robert Altman a ‘Gosford Park’ (2001), Paul Schrader a ‘El placer de los extraños’ (1991)–, alhora que acumulava un bon assortiment de personatges femenins forts: ha donat vida a sengles assassines a ‘La deuda’ (2011) i la saga ‘Red’; ha governat una illa a ‘La tempesta’ (2010), i encarnat no una sinó dues monarques anomenades Isabel. «El que fa un personatge interessant no és la seva fortalesa, sinó la seva vulnerabilitat», matisa. «És la investigació de les flaqueses sota l’aparença de poder el que atreu l’audiència».

Notícies relacionades

Per descomptat, l’actriu també s’ha vist reduïda en ocasions a la condició d’objecte sexual des que, al principi de la seva carrera, aparegués en diferents estats de nuesa en títols com ‘Herostratus’ (1967) i ‘Calígula’ (1979). «Va ser prohibida a molts llocs, i a la Gran Bretanya la van projectar als cines porno», recorda sobre la pel·lícula de Tinto Brass. «Però no era per a tant. En el seu moment jo vaig dir: ‘D’aquí a 30 anys aquest tipus d’escenes apareixeran a la televisió diàriament’. I no hi ha més que fixar-se en ‘Joc de trons’ per adonar-se que tenia raó».

Mentre recordava la seva participació en altres títols com ‘La locura del rey Jorge’ (1994), la saga ‘Fast & Furious’ –«Vin Diesel és una veritable estrella, jo en canvi només soc una actriu»– o el que més glòries li ha proporcionat, ‘La reina’ (2006), Mirren ha confessat el seu secret a l’hora d’escollir papers. «Sempre que llegeixo un guió, començo a fer-ho per l’última pàgina. Si el meu personatge hi apareix, perfecte. Si no, busco l’escena en la qual desapareix i, llevat que ho faci amb estil, no em prenc la molèstia de llegir la resta del guió».

Temes:

Berlinale