07 d’abr 2020

Anar al contingut

RECONEIXEMENT

El poeta Enric Casasses, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

El narrador, rapsode, dramaturg i traductor barceloní veu reconeguda la seva obra, la seva trajectòria i la seva contribució a la cultura i llengua catalanes

Anna Abella

El poeta Enric Casasses, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

JORDI COTRINA

«Ara hauré de combinar la meva idea de pirata amb la de bon noi. A l’escola no sabia si a la vida volia ser bon noi o pirata. Encara continuo així, fent la meva. No m’agraden les càmeres, les fotos ni les entrevistes. Tot el que he de dir està en el que he escrit i publicat», comentava el poeta Enric Casasses (Barcelona, 1951) després que hagi estat anunciat aquest dijous com el guanyador del 52è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, dotat amb 20.000 euros i que concedeix Òmnium Cultural. 

El jurat reconeix «la seva contribució a la llengua i a la cultura catalanes, l’originalitat del seu llenguatge poètic i la qualitat d’una obra que no només és poesia, sinó que s’estén a la traducció, l’assaig, la dramatúrgia i la narrativa», i també a l’articulisme i l’edició literària. «Té un estil propi, inclassificable i transgressor quan fa poesia, que beu d’una àmplia gamma de corrents artístics –afegeixen. I s’ha convertit en un referent renovador i influent en el panorama de la poètica catalana, a més de participar en projectes innovadors culturals i socials.» 

Rapsode, no

El jurat també el destacava com a rapsode, però tot just asseure’s al tamboret de l’escenari de l’espai Horiginal de Barcelona, on el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, l’ha presentat com a guanyador, puntualitzava que no li agrada aquesta paraula. «Em toca una mica els ous, perquè entenc que rapsode té un sentit com de qui fa publicitat d’alguna cosa que llegeix. Però jo llegeixo els meus textos, i si llegeixo els d’altres és perquè me’ls he fet meus». No obstant, l’autor, que beu des de la poesia trobadoresca fins al surrealisme més psicodèlic, s’ha fet seu, assenyala el jurat, «l’accent de l’oralitat» amb un estil que té «reminiscències del moviment dadà, el barroc, el renaixement i la cultura més ‘underground’.   

Amb una producció poètica de més de 25 títols –el primer, ‘La bragueta encallada’, del 1972–, obres de dramatúrgia com ‘Do’m’, o una desena de discos recitats, Casasses corona amb el Premi d’Honor una carrera de nombrosos guardons, entre els quals el de la Crítica per ‘No hi érem’ (1993), el Carles Riba (‘Calç’ 1996), el Joan Alcover (‘Plaça Raspall’ 1998), el Crítica Serra d’Or 2011 i, l’any passat, el Nacional de Literatura del Conca i el Lletra d’Or per ‘El nus la flor’. La seva faceta com a traductor compta amb versions d’autors com Arthur Conan Doyle, Nerval Blake i Max Jacob. 

«Em sento ‘patumitzat’

El poeta recordava que el seu pare va ser jurat del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes entre el 1980 i el 1985, època en la qual es va guardonar, entre d’altres,  Mercè Rodoreda, Joan Coromines i Marià Manent. «Ara em sento ‘patumitzat’», ha dit amb un gran somriure, amb referència a les patums catalanes. «Han vingut a dir que soc un cas únic en la poesia actual, així ho espero, però ara em sento part d’una plèiade de casos únics de la poesia i la creació literària en català que estan al meu costat». 

«No soc ningú per jutjar si he obert camí en la poesia –assenyalava el bard. És cert que veig poetes joves que m’han llegit i han agafat alguna cosa de mi, però és mutu, jo també aprenc dels joves».  

El procés

Casasses també va voler manifestar la seva «irritació» per haver de rebre el premi d’Òmnium mentre el president de l’entitat, Jordi Cuixart, «continua tancat» a causa del procés independentista. «¿Què fan tots els polítics que no són a la presó? Continuen jugant una partida d’escacs en la qual fan trampes tota l’estona i no passa res. ¿Com poden fer política com si res quan a d’altres la política no els importa gens? Si tinguéssim una mica de seny faríem una bogeria».

Des d’aquesta posició, afegia que ja té gairebé a punt una nova obra, ‘La policia irà de bòlit’, «escrita a partir de l’1 a 0», ironitzava, amb referència a l’1-O. També ultima uns breus assajos sobre Paganini i el Gaudí pensador.  

El premi s’entregarà en una gala el pròxim 8 de juny al Palau de la Música Catalana. Després, ha revelat Mauri, per primera vegada, s’iniciarà una gira aquesta tardor per teatres de tot el territori per divulgar l’obra i la trajectòria del premiat. 

En anteriors edicions, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que es concedeix des del 1969, ha reconegut les trajectòries de, entre d’altres, Marta Pessarrodona (2019) Quim Monzó (2018)Isabel-Clara Simó (2017), que va morir aquest generMaria Antònia Oliver (2016) o Joan Veny (2015).