Crítica de 'Cuestión de justicia': quixotisme matusser

Fa dècades que l’advocat Bryan Stevenson lluita contra la pena capital i el racisme tant individual com sistèmic als Estats Units, que al llarg dels anys han portat i continuen portant nombrosos homes innocents a una mort legitimada per l’Estat. Per retre homenatge al seu activisme, ‘Cuestión de justicia’ se centra en els seus esforços per exonerar un home d’Alabama que el 1988 va ser condemnat per un delicte que no havia comès i tancat al corredor de la mort durant sis anys.

La intenció òbvia del director, Destin Daniel Cretton, és posar el focus en els abusos que el sistema judicial del seu país facilita i els obstacles que afronten els qui intenten combatre’ls, en el conflicte entre la recerca del bé comú i la de la reputació personal i en l’esforç que els poderosos dediquen a protegir-se els uns als altres. És un objectiu admirable en un món cada vegada més polaritzat per la desigualtat, el racisme i la injustícia, i per això és una llàstima que, per complir-lo, la pel·lícula recorri amb freqüència a la manipulació a fi de generar emoció i tensió dramàtica.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Així mateix, és un relat faltat per complet de subtilesa, que recorre al traç gruixut per deixar clar fins a quin punt el sistema és despietat i irreparable, i que s’esforça tant per retratar el seu protagonista com un home heroic que s’oblida de retratar-lo com un interessant. Cretton l’omple de discursos apassionats i abusa de la tendència a exagerar el que és obvi i posar-hi elements expositius dues i tres vegades quan amb una sola seria suficient, i presenta els seus temes de forma tan explícita que per moments un espera que els actors es girin cap a la càmera per verbalitzar-los. I en última instància, la pel·lícula per moments sembla afirmar que un home entregat a exposar les misèries d’un sistema corrupte és suficient per derrotar aquest sistema.

No obstant, ‘Cuestión de justicia’ a estones s’oblida de la necessitat de proporcionar-nos un missatge per dedicar-se a funcionar com a intriga processal i detallar tota la feina gens romàntica i molt tediosa requerida per posar dempeus una apel·lació legal. És llavors, i no en tots aquells altres moments durant els quals oneja banderes, quan resulta absorbent i fins i tot commovedora.