BCNEGRA

Els mossos en els quals es va inspirar Cercas per crear el furiós protagonista de 'Terra Alta'

Un policia de Barcelona amb insomni, l'agent que va abatre quatre terroristes a Cambrils i els investigadors de Gandesa, peces clau per a l'autor

L'escriptor, que participa aquest diumenge en el BCNegra, confessa que estima Melchor Marín i avança que el convertirà en el protagonista d'una tetralogia

Els mossos en els quals es va inspirar Cercas per crear el furiós protagonista de 'Terra Alta'

Robert Ramos

Es llegeix en minuts

Melchor Marín, el protagonista de ‘Terra Alta’, és el primer personatge que Javier Cercas (Ibahernando, 1962) no ha aconseguit treure’s del cap després d’escriure l’última pàgina del llibre. «Estimo molt aquest noi. Amb tot el seu dolor, amb tota la seva fúria, amb tota la seva violència. Perquè malgrat tot això, com diria Borges, és un ‘net de cor’».

Melchor protagonitzarà tres llibres més, o això és el que planeja l’escriptor. Una tetralogia que seguirà descansant sobre l’esquena d’un agent dels Mossos d’Esquadra trastornat per ‘Els Miserables’llegenda del cos després d’abatre quatre gihadistes a Cambrils però també capaç de cometre el pitjor pecat dels policies: prendre’s la justícia pel seu compte. ¿D’on neix Melchor?

Per respondre-ho, Cercas, que participa aquest diumenge al festival literari BCNegra, accepta una trobada amb EL PERIÓDICO que té lloc al seu despatx del barri de Gràcia. Un tercer sense ascensor infestat de llibres. Comença deixant clara una cosa: «La ficció pura no existeix, les novel·les sempre parteixen de la realitat». Melchor, explica, és un personatge engendrat a partir del que va sentir durant la tardor política de la Catalunya del 2017. I de moltes coses més.

El primer mosso

A principis d’agost del 2017, Cercas va anar a Bot (Terra Alta) a presentar ‘El Monarca de las sombras’. A l’agafar el cotxe per tornar a Barcelona, va descobrir que algú havia intentat forçar el pany. Es va dirigir a la comissaria de Gandesa a denunciar-ho. «Un espai flamant, buit i tranquil». El va atendre un mosso vestit de paisà que, malgrat tractar-se només d’un robatori no consumat, va baixar fins a l’aparcament i, amb un pinzell de fibra de vidre, es va posar a buscar empremtes dactilars. «Això a Barcelona és impensable, però aquí tenim més temps», va remarcar-li. «Aquest policia era de Barcelona, però havia acabat a la comarca de la Terra Alta i allà va trobar la seva dona. Li va costar adaptar-se, fins i tot va patir insomni. Vaig preguntar-li per què i, assenyalant el cel, va respondre: pel silenci».

«Els novel·listes som recicladors d’escombraries»

Les novel·les plantegen «una pregunta complexa de la forma més complexa possible, i no arriben a respondre-la» i Cercas, que feia temps que no escrivia perquè després d’‘El Monarca de las Sombras’ va sentir por d’acabar «fent sempre el mateix», arran d’aquella trobada amb el policia que no podia dormir sense el soroll de Barcelona va començar a preguntar-se: «¿I si en un lloc tan plàcid com la Terra Alta, on no passa mai res, passés un crim terrible?».

El carburant de l’1-O

Va arribar la tardor del 2017 i Cercas assegura que el que va viure durant aquells mesos el va canviar. En certa manera, el va ajudar a evolucionar i a poder escriure sense el temor de repetir-se que l’havia mantingut bloquejat. «Els novel·listes som recicladors d’escombraries, i d’aquells dies prebèl·lics van sortir la fúria i el dolor de Melchor. Que suposo que són els meus». No pocs lectors han fet saber a Cercas que veuen a ‘Terra Alta’ una proposta de reconciliació oculta que l’escriptor envia a la societat catalana. «No em sembla una interpretació insensata», concedeix.

La decisió que Melchor fos mosso va venir després. I el primer que va fer va ser posar-se en contacte amb la comissaria de Gandesa. «Em van preparar una reunió de tots els caps: un subinspector, sergents i caps. Em vaig quedar impressionat. Va durar tot el matí. Vaig preguntar de tot. L’acollida va ser immillorable, és la pura veritat».

Cercas va mantenir una relació constant amb un sergent i un cap, investigadors, per saber en què consistia una instrucció judicial, quines tècniques s’utilitzen per resoldre un assassinat o com es viuria en una comissaria petita com la de Gandesa el desembarcament dels reforços de Tortosa que vendrien a supervisar un cas com el que planejava per a la seva novel·la.

Perquè la història que s’inventaria fos versemblant, «per mentir amb la veritat», necessitava l’ajuda dels Mossos. «Sense ells, no hauria pogut escriure aquesta novel·la», els agraeix. «El que vaig descobrir en aquesta immersió és que són gent molt professional, funcionaris que –a diferència de Melchor, que ignora que «la justícia absoluta pot ser la més absoluta de les injustícies», com diu un personatge de la novel·la– saben que la llei en una democràcia significa el contrari que en una dictadura: l’única defensa possible dels pobres i els indefensos davant els rics i els poderosos. Durant els últims anys ho han passat molt malament perquè amb el referèndum de l’1-O els van enfrontar a una situació impossible».

El mosso de Cambrils

El 17 d’agost del 2017, hores després que Youness Abouyaaqoub va atropellar més de cent persones a la Rambla de Barcelona –va matar 14 d’elles–, cinc gihadistes integrants de la mateixa cèl·lula de Ripoll van atacar el passeig marítim de Cambrils. Van arribar en un Audi A3 al Club Nàutic, van atropellar mortalment una dona i van envestir un dels dos agents dels Mossos de guàrdia a la rotonda després de l’episodi de la Rambla. El cotxe va bolcar i del seu interior van sortir cinc joves, vestits amb armilles explosives, –que després van resultar ser falses– armats amb ganivets i, cridant «Allahu akbar», van córrer cap a l’altre mosso.

El vehicle que van utilitzar els gihadistes de Cambrils / JAUME SELLART / efe

Era un policia de proximitat, que havia arribat a aquest punt de vigilància mitja hora abans, i que en dècimes de segon va haver d’obrir foc per salvar la seva vida i per impedir que els terroristes fessin el que havien vingut a fer: matar els ciutadans que poguessin. Va abatre quatre dels cinc gihadistes. Segons les fonts consultades per aquest diari, aquest mosso continua de baixa. El cos català exigeix que es respecti el seu anonimat. 

«Sobre l’agent que va matar quatre gihadistes existia una boira que em permetia inventar-me què va passar després»

A la novel·la, Cercas fa que Melchor sigui també el mosso que mata els quatre terroristes i que per aquest motiu acaba a la Terra Alta. ¿Per què? «Perquè sobre ell hi havia una boira que a mi em permetia inventar-me què va passar després, i perquè allò va ser una cosa molt difícil per a ell i Melchor ha tingut una vida molt difícil, tremenda. Perquè Melchor és una persona excepcional. I el policia de Cambrils molt normal tampoc pot ser. Melchor és una llegenda del cos a la novel·la, com ho és aquest policia per als Mossos».

Et pot interesar

Cercas, que sembla sentir cap al mosso de Cambrils part de l’afecte que sent cap a Melchor, no entén els qui van qualificar aquest acte d’«assassinat legal». «¿Què havia d’haver fet? El primer deure moral consisteix en no jutjar frívolament qui es troba en circumstàncies difícils, com les d’una guerra, i que ha de prendre decisions en segons. Allò va ser un acte terrible, que jo, en la ficció, no jutjo. Però, en la realitat, insisteixo: ¿Què havia de que fer aquell policia? ¿Deixar que els gihadistes continuessin matant com ja havien fet? ¿Deixar que detonessin les armilles explosives –ell no sabia que eren falses: no ho podia saber– i permetre una matança de proporcions incalculables?».

Aquest diari ha mirat d’esbrinar sense èxit si el mosso de Cambrils ha llegit ‘Terra Alta’.