CaixaForum es converteix en la casa d’Henri Matisse

Henri Matisse tenia 22 anys quan, després d’abandonar els estudis de lleis que havia emprès per complaure el seu pare, va ingressar el 1892 a l’Escola de Belles Arts de París i va començar a rebre classes del pintor Gustave Moreau. El precursor del moviment simbolista no va tardar a advertir en el seu pupil un insòlit do per alliberar el color dels codis que li imposava el cànon artístic. "Vostè aconseguirà simplificar el món de la pintura", va vaticinar llavors Moreau.

Va tenir una clarividència prodigiosa. En el moment de la seva mort a Niça el 1954, després d’una carrera de contínua exploració plena de troballes i replantejaments, Matisse ja tenia la consideració de figura capital de l’art del segle XX i de mestre de la simplicitat. Avui, set dècades després, la seva obra "continua sent contemporània, actual, vigent i participa de la vida quotidiana de les persones".

Aquestes últimes paraules entre cometes pertanyen a Aurélie Verdier, conservadora cap de les col·leccions modernes del Museu Nacional d’Art Modern Centre Pompidou i comissària de l’exposició Chez Matisse. El llegat d’una nova pintura, que fins al 16 d’agost podrà visitar-se a CaixaForum Barcelona. La mostra, fruit d’un acord de col·laboració entre la Fundació La Caixa i el Centre Pompidou (tancat per reformes fins al 2030), reuneix 45 obres de Matisse i 49 d’altres artistes amb qui s’estableix un joc de referències creuades que travessa un segle de creació i avantguarda.

Presència femenina

André Dérain, Georges Braque, Robert Delaunay, Emil Nolde, Pablo Picasso, Pierre Bonnard, Le Corbusier, Barnett Newman i Daniel Buren són alguns dels convidats a aquesta Casa de Matisse a què al·ludeix el títol de l’exposició. Un epígraf que, segons explica Aurélie Verdier, pretén posar el focus no tant en la idea convencional d’influència unidireccional com en la d’"hospitalitat o acollida", perquè la de Matisse, apunta, és una obra "de portes obertes". Desafiant la històrica infrarepresentació de les dones a les col·leccions dels grans museus, la mostra convoca també una important presència femenina a través d’obres de Sonia Delaunay, Françoise Gilot, Natàlia Gontxarova, Baya, Anna-Eva Bergman i Zoulikha Bouabdellah.

Nascut l’últim dia del 1869 en una família de teixidors de Le Cateau-Cambrésis, al nord de França, Henri Matisse va desenvolupar des de petit una gran fascinació pels colors dels teixits que es fabricaven als tallers de la regió. Aquesta obsessió pel color es fa ja plenament manifesta en les seves primeres obres importants, com Luxe, calme et volupté (1904), on, sota la influència de Paul Signac, abraça el divisionisme, un mètode basat en la separació de la paleta de colors. Però "el veritable moment detonant", assenyala Verdier, arriba un any després, a l’estiu de 1905, a Cotlliure, on Matisse i Dérain pinten unes obres que estan caracteritzades per un ús provocatiu del color, "pura exaltació cromàtica", que donaran carta de naturalesa al moviment fauvista.

Notícies relacionades

Parma i la síndrome de Stendhal

L’oportunitat que ens dona Trump

A partir d’aquests començaments, l’exposició Chez Matisse segueix un recorregut cronològic que passa pel descobriment de l’art no occidental i el primitivisme (aquí destaca el poderós esquematisme de l’oli Luxe I), el refugi en una certa foscor durant els anys de la Primera Guerra Mundial (Intérieur, bocal de poissons rouges, una de les obres preferides de Verdier), la passatgera influència del cubisme (Porte-fenêtre à Collioure), les escenes d’interior amb models femenins de la seva etapa a Niça, el bloqueig creatiu i els dubtes que l’assalten a mitjans dels anys 30 i l’última etapa de la seva vida, en què, postrat en una cadira a causa d’una malaltia, dota el color d’una autonomia pròpia en una sèrie de collages "pintats amb tisores". La mostra es tanca amb una reflexió sobre el paper de l’obra de Matisse com a inspiració de la nova modernitat, l’art pop i les formes postcolonials a la pintura, el cine i el videoart.

A més d’un espai de mediació que recrea els tallers dels artistes i on els visitants poden experimentar, el programa paral·lel de Chez Matisse inclou un cicle de conferències, visites comentades i activitats per al públic familiar.