Dalí conquista Moscou amb una gran retrospectiva de la seva obra

Rússia reverencia Salvador Dalí com a pocs artistes contemporanis. Després dels turistes francesos, per això de la proximitat, els visitants de nacionalitat russa conformen el segon col·lectiu d’estrangers que amb més freqüència visiten els museus Dalí a la província de Girona, ja sigui el Teatre Museu de Figueres, el castell de Púbol o la casa de Portlligat. Per aquesta raó, la Fundació Gala-Salvador Dalí, en col·laboració amb el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, ha portat fins a Moscou ‘Art màgic’, la que es considera la més important exposició retrospectiva del pintor, escultor i escriptor gironí dels últims anys, i sens dubte, la més extensa mai organitzada en territori rus.

«Volem donar a conèixer l’obra de Dalí; a Rússia sempre hi ha hagut un interès enorme», corrobora Montse Aguer, directora de la fundació Gala-Salvador Dalí i comissària de la mostra. Es tracta de gairebé 300 obres que inclouen «tots els períodes» artístics pels quals va passar l’artista, «tota la seva obra i evolució», destaca. «Està molt ben representada l’època surrealista, com no pot ser de cap altra manera, tot i que també totes les altres experimentacions avantguardistes», continua.

Entre els més prestigiosos quadros surrealistes que es mostraran fins a finals de març al centre d’exposicions Manezh, al costat de les muralles del Kremlin, hi ha  ‘Autoretrat tou amb cansalada fregida’, en el qual apareix un rostre de Dalí deformat sobre un pedestal i sostingut per crosses, al costat d’un tros de cansalada viada. Establia d’aquesta manera un paral·lelisme amb Miquel Àngel, un dels clàssics més admirats per ell, qui va dibuixar el seu propi rostre a la pell escorxada situada als peus de la figura del màrtir sant Bartolomeu en un dels frescos de la capella Sixtina. 

Un ‘home invisible’ en un paisatge de desolació 

Tampoc falta a les sales del Manezh ‘L’Home invisible’, una tela inacabada realitzada a París el 1929 en què per primera vegada l’artista recorre a les imatges dobles, obligant l’espectador a concentrar-se en la pintura per identificar els contorns d’una enorme figura humana perfectament integrada a un paisatge desolat format per ruïnes i edificis clàssics. Les obres de Dalí «ens pertorben i criden poderosament la nostra atenció», recorda Auguer. 

El museu Fabergé i l’Ajuntament de Moscou, per la part russa, no han escatimat en mitjans per realçar l’obra de Dalí i el seu pensament artístic. S’ha habilitat un auditori on es projectaran pel·lícules surrealistes com ‘Un perro andaluz’, de Luis Buñuel. Però sobretot els organitzadors de la mostra han buscat ressaltar el seu talent com a dibuixant. Cada quadro o gravat està il·luminat des de l’interior per un raig de llum que permet a l’espectador apreciar el seu virtuosisme a l’hora de representar figures i detalls. Com recorda la conservadora, Dalí volia ser recordat com el «Rafael» del seu temps, i l’exposició de Moscou intenta d’aquesta manera complir les aspiracions d’un artista que sempre va viure obsessionat amb la idea de passar a la posteritat.

L’èxit de la retrospectiva, a la inauguració de la qual va assistir la infanta Cristina, està assegurat. Només els primers dies, ja s’han venut més de 20.000 entrades, segons fonts de l’organització, i amb tota probabilitat, superarà l’exposició dedicada a Diego Rivera i Frida Khalo al mateix centre Manezh, la més visitada de l’any passat. «Crec que serà una exposició única en el seu gènere, serà més interessant i tindrà més públic», ha assegurat el director del museu Fabergé, Vladímir Voronenko. De fet, la figura de Dalí desperta passions allà on va. L’última retrospectiva comparable del pintor, organitzada pel Centre Pompidou a París el 2013, va atreure gairebé 800.000 visitants i es va convertir en la segona més visitada del museu francès, només superada per una altra retrospectiva de l’artista gironí el 1979.         

             

Notícies relacionades

El MNAC envia la documentació al jutjat i accedeix que es prengui una mostra de les pintures

Spotify pateix pèrdues i boicot pels seus vincles amb la indústria militar