29 març 2020

Anar al contingut

QUÈ PODEM FER AVUI A BARCELONA

Un passeig per la Barcelona revolucionària de la guerra civil

L'Arxiu Fotògrafic ofereix una exposició sobre la 'Gràfica anarquista, fotografia i revolució social' de 1936 a 1939

Mostra escenes quotidianes i de lluita retratades per grans fotoperiodistes i un sorprenent documental

Eduardo de Vicente

Un passeig per la Barcelona revolucionària de la guerra civil

La ciutat de Barcelona, sempre en canvi constant, va tenir una gran evolució durant la guerra civil. En aquells tres anys decisius es va despertar una urbs revolucionària, contestatària, que no acceptava la submissió al feixisme i que estava en lluita contínua. El record d’aquell període hauria quedat sepultat pel temps si no hagués sigut perquè els fotògrafs i cineastes el van il·lustrar des de la immediatesa i ens van llegar un testimoni impactant i realista del que va suposar. L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona permet recuperar-lo en l’exposició Gràfica anarquista. Fotografia i revolució social (1936-1939).

‘La lluita a Barcelona’ i ‘Els vencedors’. / ANTONI CAMPAÑÀ / AUTOR DESCONEGUT

Ens reben a l’entrada unes fotos de gran mida d’una jove al costat de la bandera de la CNT (‘La lluita a Barcelona’, d’Antoni Campañà) i un collage, ‘Els vencedors’, en el que coincideixen un milicià, una obrera en una fàbrica tèxtil, una escola i el camp, entre altres motius. A continuació descobrirem un exemplar del setmanari gràfic Umbral que, com adverteix a la portada, aborda temes tan diversos com la guerra, la política, la literatura, el cine, el teatre i l’actualitat, més espectre és gairebé impossible.

A l’exposició es poden veure publicacions de l’època. / ARXIU FOTOGRÀFIC

Les publicacions i les dones

En el següent apartat, dedicat a la premsa, veurem les oficines d’una altra publicació, Tierra y Libertad, i quatre de les seves portades (entre elles «Las mujeres libertarias en lucha» i una altra sobre la mort del revolucionari Buenaventura Durruti), unes milicianes llegint Solidaridad Obrera i altres exemples d’Umbral com «La maternidad bajo el signo revolucionario» (amb una dona donant el pit) o «Los objetivos militares del fascismo», amb la silueta d’una bomba. En unes vitrines es mostren altres revistes com Tiempos nuevos i ens crida l’atenció una insòlita combinació d’un milicià abraçat a un xef en un dibuix d’un setmanari gastronòmic.

Els cartells de «Mujeres libres» els pinten els homes. / PÉREZ DE ROZAS

Les dones van tenir un pes important durant la República, es pot comprovar en un espai dedicat a elles que s’obre amb una imatge sorprenent, uns ¡homes! pintant uns cartells amb la frase «Mujeres libres», fotos a l’escola popular o exposicions femenines. El món laboral també té el seu espai amb detalls de les cerveseres Moritz o Damm col·lectivitzades, les cues davant una lleteria i altres treballadors a les seves respectives fàbriques.

Unes dones al camp, en la col·lectivitat d’Amposta. / PÉREZ DE ROZAS

Grans fotògrafs de l’època

La llegendària estirp dels Pérez de Rozas va tenir una presència constant en els mitjans anarquistes i un dels seus encàrrecs va ser el de retratar tota mena de col·lectivitzacions agràries des del Pirineu fins al Delta de l’Ebre. S’hi poden veure múltiples exemples d’Amposta, Sant Pere Pescador, el mercat del Born, l’Hospitalet del Llobregat, Rubí, Calonge o Torroella de Montgrí.

Una de les imatges quotidianes retratades per la reportera. / KATI HORNA

Una altra fotògrafa destacada va ser Kati Horna, que immortalitzava la vida quotidiana de la població a la rereguarda. Retrats de pagesos, nenes, un noi en un taller d’arts gràfiques, edificis com les esglésies o la màscara mortuòria de Durruti en una botiga, la indústria de la guerra o els obrers del tèxtil.


   

Un documental sorprenent 

Antoni Campañà va il·lustrar el món dels milicians i les seves expressions en els moments de descans. És molt recomanable veure el sorprenent noticiari Reportaje sobre el movimiento revolucionario en Barcelona, firmat per Mateo Santos el 1936 i d’uns 20 minuts de durada. Allà veurem com les esglésies es van convertir en la casa del poble, els carrers de Barcelona amb gent armada i barricades, el paisatge urbà en el qual reconeixem alguns carrers i edificis mentre sona La Internacional i es llancen proclames contra l’Església («aquests corbs negres»), l’alta burgesia, el capitalisme i l’exèrcit revoltat amb un vocabulari insòlit.

La Casa Golferichs acollia en aquells anys la Universidad Popular. / ARXIU FOTOGRÀFIC

La cultura i la militància

Un altre apartat està dedicat a la cultura i l’educació, imatges de la universitat popular (a la Casa Golferichs), les biblioteques, el gimnàs, la lluita contra l’analfabetisme o una inesperada instantània d’uns nens nus banyant-se a l’estany del Palau de Pedralbes. En dues vitrines adjacents es mostren postals de l’Oficina de Información y Propaganda de la CNT-FAI, una de credencial i un manual del militant, així com ¿Espanya? Llibre sobre els contes de por i les calúmnies feixistes. A l’últim racó es veu una imatge de la seva seu a la Via Laietana, un quiosc, una pintada i un munt d’objectes religiosos de plata arrabassats a les parròquies per ser fosos.

Els objectes de les esglésies a punt de ser fosos. / JOAN MAYMÒ

Un passeig per una època menys llunyana del que sembla però en la qual les idees eren molt diferents a les d’ara, les actituds també i que serien l’últim crit d’esperança davant de l’amenaça del tenebrós franquisme que s’apoderaria del país i de les nostres vides. Les últimes hores de llum abans de la foscor.

Dues milicianes llegeixen la publicació de l’òrgan federal. / ARXIU FOTOGRÀFIC


   

        ítem
   

   

       

‘Gràfica anarquista. Fotografia i revolució social (1936-1939)’

Lloc: Arxiu Fotogràfic de Barcelona (plaça de Pons i Clerch, 2).

Horaris: de dilluns a dissabte, de 10 a 19 hores.

Preu: entrada lliure.

Més informació: ajuntament.barcelona.cat