La solitud de la 'influencer'

Amelia Moreno, cambrera de pis en un hotel de Gran Canària, troba un matí el cadàver d’Amelia Hermoso. La seva rutina és sempre la mateixa, començant pel bany abans d’accedir a la resta de l’estada. Neteja de manera exhaustiva la dutxa, reposa tovalloles, escombra el terra. La sorpresa sorgeix quan descobreix el cos sense vida de la seva homònima just abans de passar l’aspirador per l’alfombra de la 104. Amelia Hermoso no era una jove qualsevol. Estem davant una autèntica ‘influencer’, una estrella d’Instagram que havia viatjat a l’illa a presentar l’únic llibre que ha escrit i escriurà. 

Les xarxes no tarden a cremar culpabilitzant Amelia Moreno del crim. Per això ella acudeix al detectiu Ricardo Blanco, perquè trobi el culpable i l’alliberi de sospites. Blanco dubta al principi. Què sabrà ell de xarxes socials, de seguidors i de fans. Però la seva secretària Inés li prega que ajudi la noia, que l’estan escorxant viva a través d’insults i amenaces virtuals.

José Luis Correa (Las Palmas, 1962) uneix en aquesta onzena novel·la del detectiu tradició i modernitat per parlar-nos de la solitud. Una d’aquestes solituds tan en voga avui dia. Absències que es viuen envoltades de gent a qui se suposa que importes fins que deixes d’estar de moda. Èxits momentanis i carreres meteòriques que es disparen per després morir al cap de poques setmanes. El món de la immediatesa, un univers en què les aparences prevalen per sobre de l’esforç o de la qualitat. Amb un estil pausat, Ricardo Blanco recorre la biografia de la influent des d’una mirada sense experiència en aquests àmbits, una cosa que supleix gràcies a la seva minuciosa anàlisi del comportament humà.

Intrusisme literari

Així mateix, Correa introdueix una velada anàlisi del panorama literari actual en què semblen abundar els novel·listes que es consideren com a tals amb tan sols una obra publicada. O escrivents, que miren de fer-se passar per escriptors sense haver llegit un llibre en la seva vida amb la trista excusa d’intentar no contaminar la seva prosa. 

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

L’èxit d’aquesta sèrie radica en la seva absència de pautes. La investigació flueix entre reflexions i interrogatoris. Sense lligams, sense procediments planificats a ritme de cronòmetre. Potser es deu a la cadència que marquen les illes des d’on narra Correa. O a què, potser, l’autor hagi descobert que aquest gènere és més porós que mai. 

>