El MNAC rectifica la data del trasllat al pavelló Victòria Eugènia

Pel que sembla pecava d’optimisme el president del consorci del MNAC, Miquel Roca, quan deia al desembre que la primera fase de l’ampliació del museu al pavelló pròxim Victòria Eugènia estaria acabada l’any que ve; que llavors s’haurien acabat les obres d’adequació de la primera sala d’exposicions, i que s’estrenaria amb una mostra dedicada a Gaudí. El director de la pinacoteca de Montjuïc, Pepe Serra, va aprofitar aquest dimecres la roda de premsa de presentació de la programació del 2020 per refredar l’expectativa i apuntar que la previsió era «molt optimista»; més realista, va afirmar, és pensar en el 2022.

L’anunci del consorci, complementari d’un altre segons el qual la Conselleria de Cultura es comprometia a aportar 2,5 milions d’euros per a la construcció de la nova sala, va posar en marxa els actors principals, però la cosa portarà el seu temps. De moment, el museu i l’ajuntament fan reunions per formalitzar la cessió de l’espai. Després vindran les obres, que no són senzilles: tot i que el consistori va adequar 6.000 metres quadrats del pavelló, ho va fer per acollir esdeveniments de la Fira, i no hi ha cap comparació possible entre exhibir, per exemple, cotxes, i exhibir delicades obres d’art. Les obres sí que començaran aquest any, com es va dir al desembre, però és improbable que estiguin acabades el que ve. La mostra sobre Gaudí, en qualsevol cas, no corre perill: bé sigui a la nova sala d’exposicions, bé sigui a l’edifici principal, es durà a terme.

«Precarietat»

Notícies relacionades

Les biblioteques de BCN faran vaga la vigília de Sant Jordi

L’enterrador de les fosses de Paterna, "el nostre Primo Levi"

Entre les exposicions del 2020 en destaquen una sobre Isidre Nonell, artista clau del museu, que incidirà en el seu biaix marginal i suposarà «un relat nou» al voltant de la seva figura (del maig al setembre); una altra que posarà davant per davant dos ceramistes majúsculs del segle XX que en vida es va professar una admiració mútua, el català Josep Llorens Artigas i el japonès Hamada Shoji (del novembre al març), i una altra de les pintures que l’italià Annibale Carracci va fer per a la capella Herrera, a l’Església de Santiago dels Espanyols, a Roma, al segle XVII. Es tracta d’una coproducció: seran exhibides primer al Museu del Prado, després al MNAC (de l’octubre al gener) i finalment al Palazzo Barberini de Roma.

Serra va remarcar diverses vegades la «precarietat» en què està obligat a treballar el museu, un dels més afectats per les retallades de la Generalitat, i va expressar el desig que uns eventuals nous pressupostos augmentin la partida actual, prorrogada des del 2017, d’una mica més de 15,5 milions anuals. Segons s’ha sabut, l’esborrany dels nous pressupostos apunta a un augment del 14% de la partida de Cultura (fins a l’1,1% del total).