'La hija de un ladrón' i 'Els dies que vindran' acaparen els Premis Gaudí

3

Es llegeix en minuts

Julián García

Periodista

ver +

Per què confiar en El Periódico

Barcelona 20 de gener del 2020. Actualitzada 02 de març del 2020 a les 17:18

0 Comentaris

El cine català pot viure ofegat per la precarietat econòmica, com ha denunciat fins a l’extenuació la presidenta de l’Acadèmia, Isona Passola, però la seva salut creativa continua desafiant totes les adversitats. Més enllà de la falta de diners, hi ha talent a doll, i la collita d’aquest any va carregada de pel·lícules audaces i renovadores, allunyades dels clixés expressius de la indústria de més pes. Confirmant els pronòstics, la 12a edició dels Gaudí va voler premiar amb justícia les dues pel·lícules que millor han representat aquest any aquesta sensible mirada autoral: ‘La hija de un ladrón’, el descarnat retrat social sobre la paternitat, de Belén Funes, que va conquerir el premi a millor pel·lícula en llengua no catalana, direcció i guió; i ‘Els dies que vindran’, crònica naturalista dels dubtes i conflictes d’una parella durant el seu embaràs, de Carlos Marques-Marcet, que es va emportar el premi a millor pel·lícula, muntatge i interpretació femenina per a María Rodríguez Soto.

Els Gaudí es van rendir a dues pel·lícules simplement magnífiques que deixaven poc marge a la sorpresa o el dubte. ‘La hija de un ladrón’, debut en el llargmetratge de Funes, directora sorgida del gran planter de l’ESCAC, explica la vida d’una mare jove (Greta Fernández) en la seva lluita contra la precarietat i la reaparició incòmoda d’un pare absent (Eduard Fernández). Per la seva banda, ‘Els dies que vindran’, un altre film que indaga de forma molt personal sobre la paternitat –en aquest cas, sobre els dilemes d’una parella, Maria Rodríguez Soto i David Verdaguer, davant la complexa perspectiva de tenir un fill–, es va poder rescabalar de la seva incomprensible absència en les nominacions dels Goya que s’entregaran dissabte que ve a Màlaga.

Premis interpretatius

Rodríguez Soto es va emportar el premi a millor actriu sense que ningú pogués posar la menor objecció, tot i que hauria passat el mateix si la guanyadora hagués sigut Greta Fernández. Totes dues se’l mereixien de llarg. En categoria masculina, la decisió va sorprendre una mica més, ja que el Gaudí va recaure en Karra Elejalde per la seva interpretació de Miguel de Unamuno a ‘Mientras dure la guerra’, d’Alejandro Amenábar. Sent el seu un treball majúscul, es va trobar a faltar, potser, que el guanyador fos David Verdaguer per la seva admirable interpretació de futur pare a ‘Els dies que vindran’.

Laia Marull, Gaudí a la millor actriu de repartiment, va permetre que ‘La innocència’, l’aplaudida ‘opera prima’ de Lucía Alemany, no se n’anés de buit. I Enric Auquer va certificar el seu gran moment amb el premi al millor actor de repartiment per ‘Quien a hierro mata’, de Paco Plaza, un preludi perfecte per a la seva nominació a millor intèrpret revelació als Goya.

La gala dels Gaudí, de vocació molt musical i humorística (aquests hilarants vídeos de l’‘APM’), dirigida per Jordi Prat Coll i presentada amb frescor per l’actriu Anna Moliner, va comptar amb la presència de l’acabat de nomenar ministre de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes –el primer de l’Executiu de Pedro Sánchez que visita Catalunya–, el president del Parlament, Roger Torrent, el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonés, i l’alcadesa de Barcelona, Ada Colau. Com en anteriors edicions dels Gaudí, la presidenta Isona Passola va lamentar en el seu discurs oficial la situació econòmica del cine català («estem en un moment tràgic, hem tocat fons») i va apressar els polítics, tant als d’aquí com als d’allà, que es prenguin mesures per augmentar els pressupostos assignats a la cultura. «Facin els deures. La xifres actuals, i més en comparació amb Europa, fan gairebé vergonya», va afirmar la presidenta, sempre combativa.

Elsa Peretti, de la Barcelona antifranquista a musa de Warhol: el documental que repassa la seva vida

Miró i els Beatles, en el regne d’Ubú

La cerimònia, d’infreqüent precisió en el seu ‘timing’, va oferir moments irrepetibles, com la interpretació d’Albert Pla  del seu clàssic escatològic ‘La sequia’, o el distingit discurs del cineasta Francesc Betriu, que va rebre el premi d’honor d’aquests Gaudí de mans de Lluís Homar.

I així hem explicat la gala d’aquesta 12a edició dels premis Gaudí de la Acadèmia del Cinema Català: