Anar al contingut

NOVETATS EDITORIALS

Els llibres que llegirem el 2020

Temes com el feminisme o el canvi climàtic continuaran sent tendència en l'inici de la nova dècada

Autors com Salman Rushdie, Caitlin Moran, Almudena Grandes o Bret Easton Ellis, els més esperats

Elena Hevia

Els llibres que llegirem el 2020

Estrenem una dècada nova però respecte a les tendències editorials els grans debats continuen sent els mateixos. No només continuaran les reflexions de tot color i condició respecte al paper de la dona en la societat sinó que la teoria de gènere fructifica a la pràctica i cada vegada la seva presència es fa imprescindible en els catàlegs.  ¿Paritat? No encara, però ens hi anem acostant.  Una altra de les preocupacions és el canvi climàtic, així com les desigualtats econòmiques. El 2020, o el vint vint, com ja se’l coneix afectuosament (potser per conjurar el futur) ve carregat de novetats i les tendències esmentades es desenvolupen per igual tant en la ficció com en els assajos literaris.  

L’escriptora britànica Caitlin Moran al CCCB de Barcelona. / FERRAN SENDRA

Aquí estem nosaltres les dones

 Les mirades femenines es multipliquen. Aquí tenim la irreverent i summament divertida Caitlin Moran que continua amb les aventures de Johanna Morrigan –en qui no és difícil reconèixer la mateixa autora– a ‘Cómo ser famosa’ (Anagrama) proporcionant-nos un retrat tan tendre com cínic de l’esclat del brit pop als 90. També des de Londres però amb un adn espanyol hi ha l’activista Caroline Criado Perez que en el seu assaig ‘La mujer invisible’ (Seix Barral) analitza minuciosament el preu que les dones han de pagar per viure en un món dissenyat per als homes.  Per aquest camí també transiten l’assaig ‘Maldita feminista’ (Seix Barral) de Loola Pérez i ‘¿Será que soy feminista?’ d’Alma Guillermoprieto (LRH).

 El més difícil en el segell Lumen, que aquest any bufa les 60 espelmes, és trobar un escriptor en el seu catàleg. Per això les estrelles d’aquest primer trimestre són Elif Shafak (‘Mis últimos 10 minutos y 38 segundos en este extraño mundo’) i els rellançaments ‘Qué fue de los Mulvaney’ (imprescindible) de Joyce Carol Oates i ‘El cuarto de las mujeres’ de Marilyn French i les recuperacions de la novel·la de Margaret Atwoot ‘Penélope y las doce criadas’ (Salamandra) o com llegir els mites clàssics en clau reivindicativa, i ‘Elegías para Sita’ (Alpha Decay), una mena d’addenda al cèlebre ‘Sita’ de Kate Millet.

L’autor angloindi Salman Rushdie  / JOEL SAGET  AFP 

Grans homes ¿per què no?

S’acostuma a dir que ells apunten a la literatura més ambiciosa (un terreny en què l’excel·lència no sempre està assegurada) i aquest any ho demostraran Salman Rushdie que apunta ni més ni menys que al clàssic de Cervantes amb el seu ‘Quixot’ (Proa / Seix Barral), una relectura en clau actual en què l’angloindi trasllada el Cavaller de la Trista Figura als Estats Units actuals. I en el mateix segell Seix Barral, un altre gran les lletres anglosaxones, George Saunders,  es recupera  el discurs ‘Felicitats, peor cierto’ que va impartir a la Universitat de Siracusa i que es va fer viral a internet. ¿El seu tema? El gran home parla de l’amabilitat. 

Pel que fa a les grans expectatives, ningú com l’asturià Ricardo Menéndez Salmón que amb el seu títol, agafat de Dylan Thomas, ‘No entres dócilmente en esa noche quieta’, se suma a la tradició de les novel·les sobre el pare. En aquesta mateixa lliga hi ha el debutant Antonio Scurati que en la seva novel·lassa de gairebé mil pàgines. ‘M. El hijo del siglo’ (Alfaguara) retrata l’arribada al poder de Mussolini, com un reflex de les pors actuals davant els nous feixismes i l’assaig de Peter Sloterdijk  ‘La herencia del Dios perdido’ (Siruela) en què analitza les conseqüències socials d’un món sense fe.

L’autora dels ‘Episodios de una guerra interminable’, Almudena Grandes / JOSÉ LUIS ROCA

Els més esperats 

Aquí tenim Almudena Grandes amb la seva nova entrega dels ‘Episodios de una guerra interminable’, ‘La madre de Frankenstein’ (Tusquets) que gira al voltant de la famosa parricida Aurora Rodríguez Carballeira.  Però també, Bernardo Atxaga que també fa la seva mirada enrere a ‘Casas y tumbas’ (Alfaguara). Sense oblidar Empar Moliné, ‘És que abans no erem així’ (Columna) o ‘Seguiré els teus passos’ de Care Santos (Columna).  En  altres geografies hi ha Ian McEwan, que fa res ens oferia una novel·la distòpica, i ara serveix amb ‘La cucaracha’ (Anagrama), una metamorfosi en què l’insecte es desperta convertit en un polític populista. Endevinin qui. I l’antany ‘enfant terrible’ de la literatura nord-americana, Bret Easton Ellis, que ha fet esperar el lector nou anys des del seu últim treball. A ‘Blanco’ (Literatura Random House), ordeix unes memòries literàries que han encès, altre cop, la polèmica i les acusacions de cínic i efectista. Els addictes a Dennis Lehane estan de sort perquè amb ‘Cualquier otro día’ (Salamandra) s’enfrontaran a un fresc històric impressionant del Boston de 1919 amb el rerefons de les lluites sindicals.

Principiants que faran parlar 

L’argentí Hernán Díaz és el nou noi prodigiós de les lletres nord-americanes que amb el seu debut en anglès, ‘A l’horitzó’ (Periscopi / Impedimenta) ha creat un ‘western’ atmosfèric emparentat amb ‘Meridià de sang’ o ‘Los odiosos ocho’.  La britànica Raynor Winn va debutar en la no-ficció amb la seva pròpia història (desnonament de casa seva, un marit amb una malaltia terminal) que la va portar a reinventar-se enmig de la naturalesa i explicar-lo a ‘El camino de la sal’ (Capitán Swing) i ja en un terreny més pròxim cal començar a aprendre’s el nom d’Iñigo Redondo que amb ‘Todo esto existe’ (LRH) promet ser el nou valor de les lletres en castellà.  Sense oblidar el ‘pageturner’ del suec Niklas Natt Och Dag, ‘El llop i el vigilant’ –‘1793’ en castellà– (Proa / Salamandra).  

El poeta Antonio Gamoneda  / GUILLERMO MOLINER 

En primera persona 

Una altra de les tendències que segueix sense cap símptoma d’esgotament és la de les memòries.  Els que es van quedar amb ganes de més després de les d’infància del poeta Antonio Gamoneda, publicada fa més d’una dècada, es rescabalaran ara amb ‘La pobreza’ (Galàxia Gutenberg), la seva continuació. Així com també les de Joan F. Mira que amb ‘Tots els camins’ (Proa) explica la seva vocació sacerdotal perduda. Vicenç Pagès Jordà fa extensius els seus records als de tota una generació a ‘Memòria vintage’ (Empúries). I no s’ha d’oblidar ‘Cap de nosaltres tornarà’ de Charlotte Delbo (Club Editor / Asteroide), una peça magistral de la literatura generada pels camps de concentració.

El poeta català i premi Cervantes Joan Margarit / JOAN CORTADELLAS

Autors guardonats 

Res millor que ‘La fuente de la autoestima’ (Lumen) en què la premi Nobel Toni Morrison, morta recentment, deixa una reflexió testamentària sobre la societat i la negritud més necessària que mai en l’actual context trumpià.  Un altre premi, el 2019, Joan Margarit publica ‘Poètica’ (Empúries) en què selecciona els poemes que l’han marcat com a creador per traçar el seu full de ruta. El 25 de març apareixerà a Proa ‘Sense el dolor no hauríem estimat’, una antologia seleccionada pel mateix autor.

L’autora francesa de novel·la negra Fred Vargas  / EFE / ALBERTO MORANTE

Lluita mediambiental

D’algú, en principi, tan allunyat d’aquest tema com la gran autora de novel·la negra Fred Vargas (arqueòloga de professió) es recupera un antic text ‘La humanidad en peligro. Un manifiesto’ (Siruela) que ha reelaborat amb motiu de la seva participació a la COP24. I si Vargas teoritza, Gabi Martínez predica amb l’exemple a ‘Un cambio de verdad’ (Seix Barral), crònica de l’hivern que va passar a Extremadura fent d’aprenent de pastor.

                                                                                                                                                                                                     

Temes: Llibres